COM DEIEN AQUELLS, ESTÚPIDAMENT FELIÇ

Hi ha dies en que trepitges mé i que millor no haver-te llevat però n'hi ha d'altres que no pararies de tornar-los a començar. Ni m'han tocat "els cegos" ni he aconseguit que la meva tele recuperi el color ni tant sols m'han canviat l'horari (maleïdament segueixo treballant de tardes)... i a 15 dies del Nadal, em segueixen sobrant cinc quilets.

 La Felicitat

El dia ha començat amb un deliciós passeig compartit per Gràcia xerrant de tot i de rés. Sovint qui tens més aprop és qui més et sorprèn i avui, amb un parell de gests plens de generositat, ell m'ha tornat a emocionar. Hi ha paraules que s'obliden però sempre que estic prop seu em ve al cap el mot "bondat". La lluita continua però ell serà el vencedor.

He arribat a la feina i, extranyament, tot eren somriures. Els resultats estan sent molt positius i sembla que es reflecteix en l'ambient. Un te verd i un parell de visites han fet que el cau fosc i fred en el que treballo s'hagi omplert de caliu, de confidències i de llum. Fem plans, recuperant  anhels de fa vint anys. Això de redescobrir persones amb bagatge em segueix agradant. A més, sé que tindran sort.

Per ajudar a alentir el dia, un sopar inesperat (acompanyat d'un bon vi per a que les confidències flueixin) remata aquest meravellós divendres que, segur, costarà que es repeteixi però que jo, per si de cas, ja he viscut. Demà la batalla continua.

I enmig d'aquest maremàgnum, el missatge de que "amb tu passen les hores volant" que continua donant encara més sentit a tot.