dissabte, 5 de febrer del 2011

COLORS, AROMES I SABORS

No descobreixo rés si dic que hi ha objectes, cançons, olors o tastets que et recorden moments determinats de la vida. 

.Google. Carmel.
Per exemple durant anys vaig perfumar-me amb Rive Gauche, en un moment en que no tenia hipoteca ni lloguer ni cotxe i nedava en l'abundància econòmica. Van ser moments de felicitat absoluta que, sols sentir l'olor àcida de la colònia fa que, involuntàriament, demani un whisky amb pinya.

O quan veig i oloro la mimosa em ve a la memòria una tarda, quan encara no treballava, baixant  per les Rambles, camí de la Catedral per anar a anglès.

O els ara tant difícils de trobar, els mitjons calats de fil. Sols veure'ls m'agafa fred a les cuixes recordant el Diumenge de Rams infantils quan, si feia bo, estrenàvem mitjons blancs.

O quan vaig canviar de mòbil perquè, per error, sonava el politono que mesos abans havia sonat per dir-me que corressim a l'hospital si ens volíem acomiadar del pare. 

O les tàperes que em recorden la primera pizza que vaig menjar, una nit de Nadal mentre veia el Ballet Zoom per la tele.
O els rellotges de canell, que no duc des que vaig perdre'n un una nit a la platja de Sitges, en plena batalla.

O una jaqueta de cotó, blau marí, infalible per conèixer nois guapus.

O aquesta cançó que em recorda un viatge llarg d'avió ple d'expectatives de vida que, en certa mesura, s'han anat acomplint.

9 comentaris:

rhanya2 ha dit...

I em fas agafar ganes d'explicar-te els meus moments Diorissimo, el gust del meu primer cafè o l'incontournable color blau gris per sortir al carrer sabent que hi sóc sense ser-hi. Però estic massa perra per intentar-ho... :)
Els teus moments colors, olors, sabors són molt compartibles...

J't'adore, RaTeta!

Garbí24 ha dit...

gairebé tots son bons records.....inclús el de perdre el rellotge, en aquelles batalles d'estiu

khalina ha dit...

M'agraden els teus records.

Es curiós per això com el mateix objecte o lloc o cançó porten a cada persona diferents records

nimue ha dit...

Buf... jo avui no estic per massa records ni evocacions. Que intensos els teus! quin post tan bonic... B7s!

maria ha dit...

A mi també m'agraden...

el paseante ha dit...

Són xulos aquests records (tret del politono). Jo en vaig trobar un de rellotge a la platja de Sitges. Però va ser l'estiu de l'any 40, just acabada la guerra. No crec que fos el teu.

Dr. Muerte ha dit...

I jo recordo el dia que em va dir que ja no escrivia "rés"... i em trobo la tercera paraula dels collons al seu text...

Alyebard ha dit...

Jo es olorar "Eau de Rochas" i posar-me molt "tonto"...Ai quant de mal que van fer els 80's....

Sergi ha dit...

Les olors de Barcelona, desgraciadament, no solen donar per a tant.