A seté d'EGB (si, jo vaig fer EGB) tenia un profe de mates dels que fan por. Fumava Winston a la classe i malèvolament reseguia amb el dit el llistat dels nostres noms, de dalt a baix i de baix a dalt, decidint cruelment qui sortia a la pissarra. El dringar tremolós de la nostra dentadura sovint no deixa escoltar el nom escollit. Literalment tremolavem de por.
Quan miro el passat el recordo com un dels millors profes millors que he tingut tot i que sempre em va fer por.
Al que anava.
Al juny de 7è vaig treure de nota final a Mates un MD (Muy Deficiente, Muy Deportivo o Cero-cerote: diferents nomenclatures per un mateix valor)) i em va tocar l'amor pròpi (expressió que s'ha perdut en el temps però molt famós en aquella època). Durant el curs haviem fet geometria i m'havia agradat i no entenia perquè no aprovava els exàmens (potser perquè realment no els entenia?).
Al setembre del mateix any, després d'entregar-li els exercicis de recuperació d'estiu fets i polits i fer l'exàmen de recuperació, la nota va tornar a ser un cero-cerote. Pacientment, l'ogro-mestre em va donar més exercicis per fer amb l'opció de tornar-me a presentar el febrer següent. Aquella tercera convocatòria la vaig aprovar, no sense el comentari de: "m'has entregat tots els exercicis correctament fets, l'exàmen no t'ha acabat de sortir bé però veig que hi has posat tanta voluntat que t'he aprovat". Vaig sortir la mar d'emprenyada: jo havia aprovat perquè creia que ho sabia fer (o no...) però mai perquè hi posés voluntat a les coses: això no!!. Segons la meva opinió ell havia infravalorat els meus coneixements i per aqui no passava (quan s'és jove un es permet ser cretí).
I ara us preguntareu a què ve tot aquest "remember when": doncs per què fa un mes que intento rebaixar 6 quilos i no hi ha manera, a la mínima la voluntad cedeix i apareix "la bestia negra que llevo en mi".
I jo em pregunto: serà la voluntad una d'aquelles capacitats humanes de durada limitada? de les que s' esgoten al cap d'un temps? I el més important, per què la meva, de voluntad, s'ha perdut en algún moment de la vida!!
 |
12 comentaris:
Això de la voluntad és com L-casey inmunitas dels iogurts Bio: ningú pot garantir si realment existeix. I si existeix, tampoc es pot afirmar cent per cent perquè coi serveix.
PS: el meu profe de mates de 7è i 8è d'egb també fumava Winston. La boirina de les equacions es comprenia millor, sembla ser, enmig de la fumera.
Ainns, la voluntad i els kilos, no me'n parlis. És com una mena de ciència infusa... A tu també tan sortit amb la frse perdona-vides de "el te problema és que el teu metabolisme és lent..."?
Precisament pel que fa als examens de matemàtiques no hi ha discussió: o està bé, o està malament. És l'assignatura menys subjectiva del món...
Jo també cedeixo ràpidament a les voluntats que m'he proposat de vegades.....no estàs sola amb la lluita
La voluntat no s'esgota, però segons per què o per l'època desapareix o es rebaixa... Potser no perds quilos, però analitza la teva vida diària actual i segur que trobaràs voluntat en alguna cosa. No és voluntat publicar posts sovint? O aixecar-se d'hora cada dia per treballar? O aguantar segons qui?
Anims!
No pateixis per la voluntat. A cada un en donen una mida diferent i cada cosa costa una mida diferent a cada un. I més si també vas suportar un profe de mates a l'EGB com el Sr. Miquel que fumava Malrboro; Per què els profes de mates fumaven?
1.-Jo també tenia un profe de mates que fumava.
2.-Jo també vaig fer l'EGB.
3.-Jo també vaig tenir problemes amb les mates, però de 8è.
4.-Jo tampoc tinc voluntat. Penso que va a ratxes segons la capacitat que tenim en un moment donat d'autoenganyar-nos.
Vaig prometre no menjar porqueries durant el Nadal, i me'n vaig sortir. Però després de festes he perdut el control del timó i les porqueries venen a mi!!! què faig malament? la voluntat em va durar beeeeen poc...
Quilos? Quins quilos?
Bajanades...
Perdre 7 kilos és un mínim esforç de tres mesos. I lo "tiabuena" (expressió que s'ha perdut en el temps) que estaràs a l'estiu?
Ja torno a tenir al Veí damunt meu. Coi de carallot.
Mètode infalible per la voluntat:
Cada cop que NO s'acompleixi el que es tenia planejat per falta de voluntat es talla una falange d'un dit. En un parell de mutilacions tindrà més voluntat de la que voldria.
Així que vostè també ha vist l'anunci dels cereals amb senyores estupendes....
Va dona vaaaaa teunesmanieshostiaputaja!
Publica un comentari a l'entrada