És allò que un dia i d'imprevist, t'agafen la cara per les galtes i et fan un petó. I et diuen: "aaara dona". I va i tu que, amb les dues mans, agafes el teu cervell i delicadament el deixes sobre el tamboret que tens a l'esquerra.
Res, sols 10 minuts. I tots els mals de cap, les dificultats, les obligacions o dubtes són sobre aquell tamboret durant el curt espai de temps que suposen els 10 minuts. I respires profundament. I et sents tranquil. I relaxat. I molt, molt lleuger.
Llavors, amb les dues mans tornes el teu cervell al seu lloc. I agafes el metro i vas cap a casa.
Però no t'adones que, com si d'un Mr. Potato es tractés, has col·locat el teu cervell del revés. I ves, ara toca recompondre una mica, la teva realitat.
7 comentaris:
Visca aquests moments!!Per molt que se'ns capgiri el cervell.^-^
Aquests deu minuts no te'ls treu ningú i mira si toca girar cervell es gira, tot sigui per el moment viscut
A vegades un gir al cervell recol.loca les coses de manera que funcionen millor, així que ja veus, igual és el que ens convé a tots una mica de tant en tant.
Del dret o del revés el teu cervell està molt ben moblat, Rateta!
Senyora, quina sort que te aquests momentets
Moments que et canvien, que t'alliberen! Sort d¡aquests moments, encara que després ens haguem de recompondre, però ja som diferents.
I si no hi tamboret? i si ha de deixar al terra merdós? i si hi han pixats de gossos? o vòmits? què me'n diu dels coloms?
Publica un comentari a l'entrada