diumenge, 31 de gener del 2010

DISSABTE SENSE FOC

Amb el trasllat de juliol, he perdut l'Utabon. I tinc el nas tapat. I no puc dormir. I no deixo d'estornudar. I a Gràcia els focs cremen.

I jo aqui, costipada (ja ho havia dit, això?).

Aprofitaré per gastar el VicksVaporRub que vaig comprar just marxar de casa els pares. Caduca aquest agost. De petita envejava a la cosina que era la pija i en tenia un pot sencer sols per a ella. En canvi a casa era considerat un producte "de luxe" i mai en vem tenir. Sort que una Nit de Nadal, entre la cosina, la meva germana i jo ens vem acabar el pot de la cosina. Revenja? per suposat.

A Gràcia les àvies encara deuen tocar les simbombes mentre canten jotes mallorquines. Delicadament "verdes". Costen d'entendre als no-entesos. Ja se sap, les coses díficils són las que més ens agraden. M'agraden les simbombes. 

El VicksVaporRub ja efecte. Bona nit.

dimarts, 26 de gener del 2010

TROBALLA via FACEBOOK

MOLA!!!



... segueixo gandula a l'hora d'escriure però 
hi han imatges que valen més que mil paraules...

dilluns, 25 de gener del 2010

INTENTANT SER ELEGANT


Hi ha moments en la vida d'una RaTeta en que el millor que pot fer és parar, seure, mirar, escoltar i oblidar mentre deixa la seva ment en blanc. Intentar meditar. Si fes el contrari, el que està acostumada, és a dir, actuar, segurament se'n penediria.

Així doncs, em mossego la llengua i em relaxo.

Comença aqui una nova setmana. Serà millor que la passada. I la propera, encara millor.

dimecres, 20 de gener del 2010

DESIDIA

Fa dies que dic que no tinc ganes d'escriure i el resultat, a la vista està. Però hi ha dies que no pots deixar d'escriure perquè necessites fer partícip (existeix en català?) als altres del teu estat. I avui és un d'aquests dies. L'estat? positiu.

I és que a vegades descobreixes llocs increïblement evocadors que tens a tocar i mai te n'havies adonat de que existien. I a vegades xerres, mires, coneixes a persones que tot i tenir-les molt a prop, no t'havies trobat. Hi ha dies que reps regals inesperats. Un llibre, unes paraules, uns riures.  El  millor de tot? construir il·lusions.



Fa dies que estic apalancá en quant a escriptura però no en sentiments

dilluns, 18 de gener del 2010

dimecres, 13 de gener del 2010

I QUÈ I QUÈ...

Ja heu enviat el vostre ball de cap d'any amb sabates vermelles ?(o negres, eh nois!). No us maregeu gaire... va ser una festa boja, boja!!



Recordeu que les imatges las heu d'enviar a la Violette durant aquesta setmana. Hi ha qui ja ho ha fet

dijous, 7 de gener del 2010

AVÍS PEL 2010

Diuen els experts en quiromància i/o astrologia que aquest 2010 m'ha d'arribar un moviment professional. Concretament durant el primer semestre. I que en la vida personal potser també hi haguin moviments positius. Esperats.

Vull avisar que en cas de que qualsevol de les dues succeeixi no serà sols questió de sort. També aviso que si això no passa possiblement torni l'època gris en aquest cau. Però me'n sortiré.

google
I ja posats, també us asseguro que passi el que passi, durant el 2010 em seguirà agradant l'aigua calenta que deixa baf als miralls i gairebé crema la pell. És un dels meus petits plaers.

dimecres, 6 de gener del 2010

BLOGAIRE INVISIBLE 2010

Hasse falta desir nada mass???



PISTES
És un blog on costa ser indiferent
És un blog amb decissió cromàtica
Uns 426 quilòmetres em separen de la meva / del meu blogaire invisible
Més d'una vegada he llegit, amb admiració, els escrits de la meva / del meu blogaire invisible.
I és que no sols els homes en tenen un parell de ben posats!!!

dimarts, 5 de gener del 2010

TOT ESPERANT REGALS

Per una banda crec que he descobert la meva Blogàire Invisible i tot i que no la coneixia, penso que tenim gustos semblants, almenys en quan a disseny de blogs. La seguiré.  M'ha agrada molt com ha fet anar les pistes, molt, molt i molt. Ho deixo aqui, prefereixo que aquesta nit a les 00.00 sigui ella qui ho mostri.

I d'altra banda, en aquest dia plujós, hi ha qui ja espera els Reis. Com la tímida Blanca no es deixa fotografiar gaire, aqui la teniu davant la porta de la terrassa. És pacient i espera, il·lusionada, el moment d'obrir la porta als Reis:



Aquest vespre, abans del tradicional Sopar de Reis amb La Douce Françoise,  aniré a portar un gos tou i pelut. També és tradició. Com ho era perseguir (en una nit com aquesta) al de les ulleres. Després correré a obrir el primer regal de la nit.

Dono per suposat que els Veïns d'Escala hem estat tots prou bons per tenir regals. Així que, a disfrutar!!


missatge d'urgència per a la mama de la RaTeta: mama, en el cas de llegir aquestes línies tingues en compte que si vols seguir amb la teva tradició i fas que els Reis em regalin una dotzena de calces, si us plau, si us plau, que com a mínim siguin tipus biquini. Tot i ser més còmodes i abrigar més, les calces sobaqueres em molesten molt, sobretot la goma. T'estimo.

dissabte, 2 de gener del 2010

AUDREY vrs. MARILYN




Amb les sabates que encara ballen arribo al primer dinar de l'any. Sé que la gimnasta-patinadora hi és i el primer que fem és intercanviar-nos el calçat. Ens separen 30 anys. Passo a portar unes botes negres  altes, de bucaner, plenes de farvalants. De cop ella ha crescut uns centimètres i ens parlem de tu a tu. Ha demanat als "Reis" (i ho remarca fent "cometes" a l'alçada dels seus ulls) uns nous patins, "dels que creixen". Perfecte, penso, per fi podré aprendre a patinar sense comprar-me'ls. 

Fem el primer ressopó de l'any quan la gimnasta-patinadora ha reclamat els seus deu minuts. Pregunta què quan falta per Carnestoltes. L'àvia treu l'etern Calendari del Pagès (que n'és d'útil, aquest calendari) i comptem que just dos mesos.

És que vull disfressar-me de Marilyn Monroe (ahí, ahí! con un par de h... penso). Aquesta nena ha sortit amb caràcter.
Si, amb el vestit blanc que l'aire el bufa i els tirants que s'agafen pel coll. Corrobora. "Fa dies que ho diu però al febrer amb tirants..." clama la mare.
"Dona, tant rossa ella i tu tant morena...  l'any passat et feia vergonya posar-te la perruca de la Hanna Montana, i no volies desfil·lar per l'escola perquè hi havien els grans i anaves de rossa" (aquesta nena ha tret la faràndula del seu pare penso)
Si, jo volia anar de Miley Stweart però l'amiga 01 volia que anèssim iguals i com ja haviem quedat... I si no, de qui em puc disfressar?


"I d'Audrey Hepburn?" (idea brillant!). Ah...! s'interessa. Mama, és aquella de la foto que m'agrada de les ulleres grans de l'Ikea? Si, si, si. Guai. En cinc minuts tenim a la gimnasta-patinadora convençuda (i abrigada): uns leggins d'hivern negres, un jersei de llana negre de coll alt, ulleres  grans, perles al coll, polseres i anells brillants, sabates planes i un abric vist al Primark:

Aiii!!!! tinc unes ganes de disfressar-me!!! ... mmm... i em podré maquillar???? una mica els ulls... mmm... i portaré guants llargs??? siiii... mmm... i boquilla, com si fumés? siiiiii (déumeu... farandul·lera del tot)... però, portaré coroneta de princesa??? siiiii Guai. Em puc aixecar per anar a jugar amb la Barbie?

Buuuufff... (respir) encara no ha crescut del tot.