dijous, 29 de juliol del 2010

SEGUINT AMB ELS "MINUTOS MUSICALES"

"Hitler se entera que un millón y medio de catalanes se manifiestan por la democracia"
Dura poc més de 3 minuts però val molt la pena


dimecres, 28 de juliol del 2010

PROPOSTA DE TREKKING


guapu, no? doncs s'ha fet així:


hi ha moments que em perdo, algú pot fer la traducció i penjar-la?

divendres, 23 de juliol del 2010

... SI SABÉS CANTAR...

amb un gris a les parpelles enfosquiria la meva mirada, pintaria de vermell encès els llavis i deixaria que el serrell tapés part de la cara mentre una tira del vestit negre cauria espatlla enllà, despullant encara més l'esquena. I, movent els malucs a ritme, a estones fent de Susie Diamond a estones d'Ana arrabalera, et cantaria aquesta cançó:

El problema és que no sé cantar. Balles?

dimecres, 21 de juliol del 2010

dimarts, 20 de juliol del 2010

... LA RATETA FENT CRÍTICA LITERÀRIA...

A mi el David Trueba sempre m'ha resultat simpàtic. Diguin el que diguin, el seu germà també. I és que en el fons, la RaTeta sempre ha volgut ser una mica d'Ariadna Gil i una altre mica de Penelope Cruz . 

Fins ara no havia llegit rés seu i quan la biblioteca ens  va proposar el seu primer llibre (crec) "Quatro Amigos" m'hi vaig enganxar amb ganes. És un llibre "d'amigotes"  que amaga una historia de sentiments. Encara m'ha interessa més al ser explicada per un home de la meva mateixa generació. És agradable de llegir i tot i que no és rodona, un cop acabada tampoc et sents estafat.  

Més tard  em va recomanar "Saber Perder" i des que el vaig començar no m'he desenganxat d'ell. M'agrada com recrea les atmosferes i com lliga les històries, sense parafernàlies ni recursos complicats. Durant uns dies he trobat estones perdudes per devorar-lo i a la vegada, contenint-me per fer-lo durar més.

Diumenge, asseguda a una tumbona de coto amb els peus dins una piscina inflable, el vaig acabar. I ara no puc agafar cap altre llibre per no perdre el regust tendre que m'ha deixat. Des de llavors em miro als futbolistes d'una altre manera i al Trueba petit amb una mica d'enamorament.


(amb aquestes temperatures em costa lligar paraules i el post no ha quedat del tot rodó. De totes maneres sols volia recomanar-vos el llibre. Disfruteu-lo que val la pena)

divendres, 16 de juliol del 2010

INFORMACIÓ DE SERVEI : VINAROS

La primera intenció d'aquest matí era escriure un post sobre això però és tant immoral que no sabré trobar les paraules per mostrar el fàstic i/o repugnància que sento (és el que té no ser odisfèrica). Sols un aclariment que l'enllaç no mostra: es contempla el sacerdoci de la dona com un delicte greu contra el sagrament mentre que l'abús a nens constitueix un delicte greu contra la moral. Delicte greu en ambdós casos.

Anem servits, doncs.

Així que parlaré de les vacances. Es preveuen tranquil·les i contemplatives ja que en temps de crisi resulta difícil estalviar per viatjar lluny. Potser "una escapadeta" al sud de França (je t'aime)en cotxe... 

EN COTXE!?!?!

Quan vaig aprovar el carnet de conduir, ara fa 23 anys, no sabia que suposaria una condemna: per anar a treballar necessito el cotxe, les amigues properes no tenen (o no tenien) carnet, els nòvios tampoc (o se l'han tret després), a casa sóc la xòfer oficial... etc. Per això el meu ideal de descans és no agafar el cotxe en el màxim de dies i en canvi trobo a faltar els recorreguts en tren, mirant per la finestra o llegint.

D'altra banda, una altre il·lusió que vull acomplir abans de morir-me és anar a Vinaròs. Per què? perquè m'agrada com sona: vinaròssvinaròssss.



Unint les idees transport públic-Vinaròsss he decidit fer una escapada  En una llibreta d'espiral estic fent la llista del que m'enduré per anar a passar-hi el dia: tovallola, crema pel sol, entrepà de salami (entrepà que em feia la meva mare quan anava d'excursió amb l'escola), llibre per si m'avorreixo al tren, ulleres de sol i dinerets. Diu en Tohub que ell passa d'anar a Vinaròsss en tren però sé que al final la idea el seduirà. Ho sé.

Ara sols em falta una informació de servei: algú coneix on puc anar a fer un arròs, a Vinaròsss?

dimarts, 13 de juliol del 2010

VAGUEJO

I no tinc ganes de rés. Rés. Passo les tardes sota l'aire acondicionat, llegint, dormint el que de nit no aconsegueixo i de matins necessito. Recupero el dia passades les set i llavors, a cuita corrents, compro, cuino, xerro i passejo. I l'endemà el mateix. I l'altre. I l'altre.

Les úniques que treballen aqui són elles. Sembla que el sol i la calor els agrada i tenen ganes de produïr. Mentrestant jo espero, llegint, dormint i de quant en quant, cuinant.

dissabte, 10 de juliol del 2010

EM COSTA D'ENTENDRE

No entenc a persones que no mengen animals perquè no volen matar, que ballen danses per estar prop de la natura, que abracen arbres, que ajuden a les mares a que els seus fills neixin naturalment (i sols contemplen l'alletament matern), que mediten amb devoció, que planten al balcó aliments no transgènics  lliures d'adobs químics, que sols usen cotó natural, olis essencials pel cos o henna per tintar-se el cabell. Tot natural. Però que quan preguntes si aniran avui a la mani, contesten

"jo passo d'aquestes coses"

Per suposat que cadascú viu, pensa i actua com vol. Jo també. Per això crec que està bé viure sanament però que cal tenir una opinió. Un pot no voler anar a la mani d'avui perquè està fins els collons dels polítics, perquè ja li està bé com està la cosa, perquè no creu en la democràcia o perquè  creu que no servirà per a rés. O hi pot anar perquè passa de qui vagi al davant de la mani, perquè està indignat amb el tribunal constitucional (en minúscula) o perquè és una manera de conèixer gent. És igual. 

El que no entenc és que algú pugui passar del que passa al seu voltant.


(vagi per endavant que tinc hort a la terrassa, menjo poca carn i menys química, sovint m'he tintat amb henna el cabell, he ballat dansa oriental durant anys i intento ser conscient en el consum dels recursos naturals)

divendres, 9 de juliol del 2010

PASSEIG NOCTURN

... pantalons amples, samarreta de cotò i xancles còmodes...
cabell recollit amb un boli bic
rés que apreti 
ni molesti, 
ni que ens lligui més del que volem.
I feliç. Molt.
 
google

dijous, 8 de juliol del 2010

13, rue de Blogville: EL MORÓS DEL TERRAT

El que faltava!!! que surti "el jeto" del "jeta"... Poc li agrada més al manso aquest que ser famós! no veieu? pagar, el que es diu pagar, no paga però arregladet sempre va.  A mi "me la bufa" si ho fa o no, tampoc li conec l'ordre en que decideix a qui paga, ni tampoc sé què compra. El que li vull recordar és que viu per sobre meu i que els seus proveïdors passen tantes hores esperant davant casa seva que tenim l'escala plena de cendra de cigarretes, de llaunes buides i de restes de menjar. I jo em pregunto: no hauria de pagar del doble, de despeses d'escala, de porteria??? no que si?? potser que em posi a la cua, a veure si m'atén!

fotografia i photoshop: Helena Batlle 
maquillatge: Cazcarra Image Group

dimarts, 6 de juliol del 2010

13, rue de Blogville: la dona del lladre


 Si ja deia jo que la cara d'angoixa que duu a sobre aquesta dona no era normal. Quan obre la porta del replà mai deixa veure com és casa seva, que si els cortinatges, que si les alfombres.. rés, no deixa veure rés de rés. Les finestres amb vidres viselats també neguen les vistes interiors. I gairebé mai surt de casa i si ho fa, mai compra. De què menja, aquesta gent?? perquè el marit tampoc te'l trobes surtint de casa a hores normals, no... tot plegat pinta "raro", no???

fotografia i photoshop: Helena Batlle