Escriure per escriure quan el que vols descriure ja està escrit no cal. Jo volia explicar que no es momento de sentirse un átomo insignificante però resulta que algú altre ja ho ha dit abans. O que no es momento de dejar que te vuelvan a atropellar però si, també se m'han avançat.
Avui ha estat un dia de celebració, un dia en què no he aconseguit signar cap treva sinó el contrari, un dia amb massa ensurts:No es momento de caer y no volverse a levantar. Me'n vaig a dormir amb el sentiment agredolç que ja preveia però pensava que tapant-lo no el veuria i per tant, no passaria no es momento de quedarse mirando hacia otro de lugar.
Il·lusa. De ver lo que podríamos ser, de abrir los ojos, no cerrar.
I comno es momento de paralizarse, huir o despistarse. No es momento de exiliarse ni de autojustificarseperòes momento de luchar, gritar, romper, saltar, buscar, tender la mano y dar, de respirar pués això, que una treva a vegades s'agraeix però que si no es permet, endavant les atxes.
Ja ho xerràvem avui amb la menorquina amiga del Putxet, que qualsevol entrebanc serveix per recordar a qui reparteix la vida, que pots amb això i més. Que no s'equivoqui.
De darlo todo asi, sin mas porque... este es el momento