EN EL FONS, SOLS ÉS FEINA

Dimecres

- soldado, per divendres hauries de tenir acabada la feina segons la normativa vigent.

- ok miteniente!

Dijous

- miteniente, la feina ja està acabada.

- ok. Aluegu la reviso que ara estic mirant el catàleg d'IKEA.

Divendres

- soldado, la feina no m'agrada. Li falta color.

- señor, si miseñor. Però he seguit la normativa vigent i diu que ha de ser monocrom, elegant.

- soldado, jo sóc choni, el meu estil és hortera i ho vull de colorins!

- si miteniente.

Dilluns

- soooooldaaaaat!!!!

- si, capitan.

- això que has fet és una horterada.

- si señor però he seguit les indicacions de miteniente

- torna-ho a fer. I que sigui monocrom.

- si, micapitan

...............................

- sooooldaaaat!!!

- si, miteniente

- això no m'agrada gens. Ho vull amb molt color.

- si miteniente però micapitan ho ha ordenat

- doncs no m'agrada... aaaaah, ja sé el que faré: com sóc espavilat, no ho tocaré, li afegiré unes garlandes i tot arreglat.

- si, miteniente.

...............................

- sooooooldaaaaat!!!

- si, micapitan

- què està passant, aquí???  això es una rebel·lió! què fan aquestes garlandes???

(buf)

L'únic misteri de la història és saber en quin moment algú "pilla"... perquè de pringar, pringa algú...  adivinen qui?

NO PROGRESSA ADEQUADAMENT

Uns dels avantatges de viure en un barri ple de gent d'altres països és que ho tens fàcil per provar menjar exòtics. I avui, aprofitant que arribava aviat a casa, he pogut preparar el sopar i menjar-lo calent i no reescalfat del matí com ve sent habitual.

Total que mentre preparava un Kaang Daeng de sobre (per anar-nos acostumant si mai s'hi ha d'anar) he encès la tele per comprovar què tal li va al Cuní. Després de dos mesos desaparegut he pensat que deuria tenir ganes de ser mirat i jo, obedient, m'hi he posat. No és un individu que m'agradi i tot i que li reconec la seva capacitat de comunicació, els modes, la sobèrbia i la seva petulància em molesten.

I no m'ha decebut gens. Durant els cinc minuts que he resistit he presenciat el chorreo de cal deu que els ha caigut als seus col·laboradors (esportius?) per opinar sobre les declaracions del Guardiola (oju, tots dempeus)... però un chorreo, chorreo, tant que ni qui els rebia s'ho acabava de creure. 

I he pensat que el periodista és un mal educat amb una important manca de consideració cap al seu públic perquè malgrat els anys d'experiència que té, ara comença una etapa on s'ha de tornar a guanyar l'audiència sense comptar que la gent ja el coneix i per això ser grosser cridant com un posseït. Cal mantenir les maneres i ser humil, tot un repte per a ell.

Total que en aquesta primera avaluació "Cuní, necessites millorar"

D'ALLÒ DE QUÈ PARLÀVEM

Arribo d'un cap de setmana alegre, tranquil i senzill, un cap de setmana on (tonta de mi) conec l'existència de la la locució beatus ille que m'arrossega a locus amoenus. Arribo del poble, representació real pròpia d'aquestes figures literàries i em trobo amb dos missatges tristos, fins i tot un pèl desesperats: les coses no rutllen com han de rutllar i els enganys estan a l'ordre del dia. No parlem de temes sentimentals o espirituals. Parlem de pur materialisme, del què abans dèiem "peles... dinerets...". La feina escasseja, els comptes més i el pitjor és que no saps què dir, ni com ajudar ni què fer. Sols et surt "això és una merda" però penses que millor callar i que ho digui l'altre, que té més dret, que és qui ho pateix.

I quan se t'acaben els arguments i les idees, fa una mica de por. Perquè saps que en el passat no han fet volar coloms sent irresponsables. No. És mala sort i mal moment. El què dèiem, d'allò de què parlàvem, una merda.

I enmig d'aquest melodrama em connecto a facebook i trobo material fresc: sort en tenim d'aquest gran showman del panorama català que era, és i serà en Jordi Pujol. Es pot estar en acord o desacord amb la seva ideologia, política i/o manera de fer però el que NO es pot negar és el seu domini de l'espai i l'empatia que té amb el públic. Llàstima que hagi escollit ser polític i de dretes perquè hem perdut el què hagués pogut ser un dels referents de l'humorT català.

Clica aquí si vols gaudir d'uns moments d'humorT.

I COM NO, UN SEGUIT DE PROPÒSITS

Que pensava jo que potser si que toca fer un pla de treball amb bons propòsits per a l'últim trimestre de l'any, una mena de llista que abans hagués fet en un troç de paper però ara, tinguen la RaTeta tant guapa i renovada, la puc fer aquí mateix. Com al voltant els ànims estan molt i molt baixos, seran assumptes de fàcil compliment:

- Escriure sovint a Ca la RaTeta. Ho enyoro i haig de saber trobar el moment, ara que durant el vespre no puc. 

- No deixar passar més de 4 anys abans de fer una neteja i-n-t-e-g-r-a-l del cotxe. L'últim cop anava de casament i potser d'això ja fa sis anys.

- Caminar un mínim de vuit quilòmetres al dia. Desestressa i em posa de bon humor.

- Aprendre a fer ganxet, voltada de gent movent les mans. I a cosir a màquina. I a restaurar mobles. També em posa de bon humor i tindré enllestits els regals del Tió.
- Fer una Bread Afternoon. O una Mermelade Afternoon. O un Happy Meal OdióTs.

- Llegir revistes tècniques de feina. I llibres, per plaer.

- Customitzar la senyera amb un parell de flors de ganxet. 

- Fer una proposta indecent a un parell d'amics bloguers i després, fer-ho públic!

- Deixar de banda el test-hort i plantar-hi tots els mini-testos que volten per la terrassa.

- I mirar les fotos de l'estiu i recordar el moment en què van ser fetes. I perdre la por a les coses grans, a les fondàries i a les alçades.

La RaTeta torna a estar una mica naïf però és que això ara no s'aguanta... imagineu-vos a partir de novembre.