Ahir tornava d'un meravellós sopar caminant sobre l'acera humida de la nit. Tontament, el peu va relliscar i "cuan larga soy" (és a dir, no gaire) vaig caure al terra, elegantment, sobre el meu costat dret.
En aquell moment travessava el carrer un parell de noies joves, xerrant. Van passar de llarg pel meu costat, sense mirar ni preguntar si m'havia fet mal. Cert és que tampoc hem van pegar cap patada. Sols la indiferència.
Ràpidament em vaig aixecar i l'anècdota s'acaba aquí. Sols que porto tot el dia pensant-hi... quina llàstima que la conversa de la parella fos tant interessant com per perdre el punt d'humanitat i educació que, es sobreentén, tenim les persones.
Bé, i que el 2011 comenci millor i acabi apoteòsic... per repetir un any com aquest, no sé si cal "arremangar-nos" gaire. Així que, salut i força pel 2011.