Les últimes trobades ja han estat diferents. Es comenta que a peu dret ens agrada més perquè és més fàcil de relacionar-te, de començar o acabar xerrades tot i que si ets timida ho pateixes massa (per la por de quedar-te sola, de no participar en cap “corrillo”, romanents del bullying de la 2a etapa d’EGB) quan el que més voldries seria seure’t a la cantonada i observar l’escena, aquesta vegada amb un parell de gildes -o tres o quatre- i una copa de cava.
Foto final on tots somriem, feliços i orgullosos pels resultats externs i parlant-ho, aquest cop per alguns de nosaltres extremadament satisfets després d’una temporada difícil. La mirada dels que ens manen, amunt i més amunt, és de no acabar de creure’s que aquest moment màgic estigui succeint, que somriem d’estar aquí i ara però si.
I avui a casa també hem parlat del tema. La que era una petita patinadora ara és una part segura on recolzar-se dins la feina. Creativa i brillant, materialitza els seus somnis i segueix somiant mentre es diverteix imaginant-se com serà el seu demà.
Tot acaba perquè tot comença i ara ens toca gaudir-ho. Bon estiu.
