divendres, 14 d’octubre del 2011

FANTASMES!!!

Ara fa més de vint anys ja plegava de treballar a les nou del vespre. Com la feina era fora de la ciutat, agafava el Seat Panda (compartit amb la meva germana i la mare), recollia els companys i junts "baixàvem a Barcelona".

Un dia la Núria, una companyia constant d'aquests vespres, va dir: "t'has fixat,  cada dia ens creuem amb aquest cotxe!".

Diria que era un Seat 1400A com el de la foto, d'un gris metal·litzat, que circulava a una velocitat lenta però constant. Tant lenta que ens permetia veure com davant  anava un xòfer amb gorra de plat i asseguts al darrera una parella, una a cada banda de la finestra: ella amb el cabell blanc recollit i la bossa de mà sobre les cames i a ell no el recordo. Si sé que eren germans d'una família "vinguda a menos" (què com ho sé? ho sé i prou).

Durant molt temps, molt, ens creuàvem cada nit a la mateixa hora. Però el més estrany era que tot i anar per autopista, en un moment determinat el cotxe DESAPAREIXIA. Vist i noy vist. Sortia de Barcelona, ens passava pel costat però quan jo el seguia pel retrovisor JA NO HI ERA. El més greu, el dia que realment em vaig espantar va ser quan el vam veure avançar SENSE cap conductor davant!!!.

Sé que us pensareu que o m'havia pres alguna cosa o que tinc ganes d'explicar-vos un conte o bé que vull fer-me la misteriosa. Però no. Us dic la veritat, el que jo realment vaig veure!!!

Ara ja no treballo amb la Núria però avui l'he escrit recordant-li l'anècdota que tantes vegades vam viure juntes i la seva resposta no m'ha agradat gens:

Ai RaTeta, Back to the eighti'es? el recordo perfectament! era com de color  blau verd gris, o blau cel, un Dophin i el perdíem de vista sempre al mateix lloc, i clar, és que li posàvem molta fantasia RaTeta, Nosaltres ens fèiem la pel·lícula totes soletes, sense l'ajuda de ningú. Ens deixàvem anar pel tobogan amb la imaginació. Tinc la sensació d'haver-lo vist alguna altra vegada temps després. Però, estimada, no ho veus "lu" que t'acabes d'inventar ??? que el vam veure sense conductor???? Però TIA!! com vols que el veiéssim sense conductor? Jo crec que el vam veure sense la parella, o que el conduïa algú diferent, però........SENSE CONDUCTOR?

I davant aquesta negació jo em pregunto com pot ser que s'hagi oblidat del dia que, mortes de por, vam veure com el cotxe avançava sense conductor.

dissabte, 8 d’octubre del 2011

I ALLÒ QUÈ DIUEN QUE VOTEM

He rebut aquest mail i, davant la desesperació pel que estem a punt de patir, he pensat que potser, alummilló, si fos possible, reaccionar una miqueta. No sé si el què explica és veritat però total, pel què serveix, jo ho posaré en pràctica. 

El mundo está lleno de genios.

¿Qué pasaría si en las elecciones del 20N al abrir las urnas aparecieran vacíos todos los sobres de los votos para el senado? La interpretación lógica sería que los españoles no queremos senadores y por lo tanto desaparecería y nos ahorraríamos el innecesario Senado.

¿Os apuntáis a la idea? ¡Pues a gozar difundiéndola! HAY  QUE  DAR  IDEAS  PARA  AHORRAR.....

Mandemos la papeleta del Senado en blanco. Y así se podrá ELIMINAR EL SENADO, ya que, si no sale ningún nombre elegido, no podrá nombrarse a ningún senador.

Noruega, Suecia y Dinamarca no tienen senado. Alemania sólo 100 senadores. EE.UU. un senador por cada estado. Los grandes teóricos del derecho internacional y constitucional opinan que es una cámara innecesaria, prescindible y que esta en extinción. Entonces ¿por qué tenemos que mantener a 260 senadores? Sabemos los ciudadanos a qué se dedican estos bigardos?

De esta forma ahorraremos 3.500 millones de euros cada año: eliminaremos la pension vitalicia de todos los diputados, senadores y demás. Eliminaremos a todos los diplomáticos excepto un embajador yun cónsul en cada país (no es posible que gastemos en esto más que Alemania y el Reino Unido juntos). Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los Presupuestos Generales del Estado (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y varios) se ahorrarían más de 45.000 millones de Euros y no haría falta tocar las pensiones ni los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.

CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARÍA CON ESTAS MEDIDAS SE ACABARÍA LA CRISIS EN ESPAÑA.

Por el cambio de la ley electoral, y por una democracia participativa de verdad, donde nuestra opinión, la de los ciudadanos, sea lo que gobierne, no una papeleta cada cuatro años y que hagan con ella lo que quieran sin dar cuentas ni explicaciones.

Por el cambio de la ley electoral y por una democracia participativa de verdad ¡espabilemos de una vez! ¡no sigamos dormidos y aletargados!