Quan ets petit tenir amics és gairebé el més important. A ulls d'adult una baralla amb la teva millor amiga pot semblar una tonteria però quan sents les paraules "ja no vull ser més la teva amiga", el món se't cau als peus.
Per sort, amb els anys aprens (aprenc) que les paraules se las endú el vent i que si algú (malapersona) et diu "ets l'amor de la meva vida" i l'endemà desapareix sense deixar altre rastre que el malet que sents al cor, acabes d'aprende que el més imporant són els "fets i no les paraules" (maleït eslògan convergent!!!).
Aquest any he près decisions que m'han fet malet al cor. He deixat enrere moments, situacions i persones. La decisió ha esta dura però conscients, sempre aplicant el "fets i no paraules" perquè els pares, tiets, amics, etc no ho són sols pel fet de la paraula que els etiqueta sino que cal sentir-los com a tal.
Una mica més sola però més forta i sempre millor acompanyada.
En Tohu segueix aprop.