dissabte, 23 d’octubre del 2010

DE TITES I TETES

"En el mundo actual, se está invirtiendo cinco veces más en medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres, que en la cura del Alzheimer. De aquí a algunos años, tendremos viejas de tetas grandes y viejos con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para que sirven". Dr. Drauzio Varella (en algunes informacions apareix que ha estat premiat amb el Nobel de Medicina però no sé l'any)

No és de rabiosa actualitat però és tant, tant bo que volia tenir-ho penjat al blog.

12 comentaris:

Garbí24 ha dit...

Que bo .....si fos un acudit!!!

kika ha dit...

com diu la monja de la grip al polonia:
per culpa de les FARMACÈUTIQUES!!!!
:-DDD

Molon labe ha dit...

Miri girant la frase quedaria: "D'aquí a uns anys tindrem vells i velles o velles i vells amb memòria de que és el sexe però amb les tetes pel terra o sense que se'ls hi aixequi..." i no sé que és més patètic...

Mike Tracking ha dit...

Al senyor Varella que no li falta part de raó en denunciar la demagògia de tots plegats, queda dir-li que ell també en fa. Perquè el volum econòmic generat per un tractament/fàrmac és molt més gran que el cos de la seva investigació. De la mateixa manera podem dir que s'inverteix molt més diners en fabricar inhaladors per combatre l'asma que no en investigar una cura per al sida. Que és una frase com la que diu aquest home però no sona tant escandalosa.

Per cert mai ha guanyat el Nobel de medicina.

Srta. Tiquismiquis ha dit...

uf anava a dir una solemne tonteria, però ni mi esforçaré.
Gran reflexió senyora. Hi ha gent que te una certa il·luminació.
Potser alguns voldran oblidar perque collons s'han estirat tant a si mateixos i a la vida (si algú de vostés treballes amb mómies vives m'entendria)

Candela ha dit...

Molt sàvia la reflexió! plas plas plas

fra miquel ha dit...

No deu fer molts anys d'aquest Novel. Jo ja havia llegit aquesta frase en algun altra blog.
Malauradament la cura de l'Alzheimer no és tan rentable com tot lo relacionat amb el sexe.
petó

Tinc molt mal caure ha dit...

Les mòmies vives entren a la meva oficina cada dia, i és clar, la reflexió escrita per la Srta RaTeta els hi aniria com anell al dit. Si és que no s'han operat els dits, també...

Emily ha dit...

Igual un dia qui es posen la silicona són ells i les dones prenen viagra femenina, qui sap!

zel ha dit...

Molt bo, si senyora!

el paseante ha dit...

Hi ha gent que et reconcilia amb el món. Encara no està tot perdut.

Alyebard ha dit...

De fet, al geriàtric em cuidarà un no comunitari sense papers que tampoc entendré, ja que seré el darrer a parlar Català. Prefereixo al·lucinar amb la duresa perpètua del meu nardu :D