Dissabte anava al forn (a 2 quilòmetres de casa) a buscar uns deliciosos panets de mantega amb trocets de xocolata negre per esmorzar.
Em poso a la cua darrera un senyor d'uns 80 anys, alt, vermell de cara i amb gorra de mariner. Li pregunto: "és vostè l'últim?", "si senyora" contesta, "senyoreta!" el corregeixo i ell, sorprès, es gira cap a mi per arreglar l'error. Li acluco l'ull i li dic: "era broma, no pateixi, jo vaig néixer senyora i ho continuo sent". Ell, amb ulls riallers diu (picarón): "no és pensi, jo també sóc senyoret!". La conversa ràpida de tres minuts deriva cap d'on procedim (ell del Born, jo gracienca resident al Poble Nou) i el pa tant bo com fan al forn. Ens busquem per acomiadar-nos i emplaçar-nos una propera vegada.
Dimarts a primera hora del matí, aprofitant la fresca, voltava prop de l'Escola Industrial quan un porter maduret, escombra en mà, em veu passar. Jo, tot i escoltar el Fuentes, a la distància sento com em xiula, el miro, em fa l'ullet, li tiro un peto, ell fa el gest de venir i jo continuo el meu pas, talment com ho hagués fet Holly Golightly.
Avui, però, feia tard al meu cinquè curs d'iniciació a la dansa oriental. Estava comprant quan la senyora del costat, poquet a poquet, s'ha anat caient. Amb els ulls tancats i tapant-se'ls amb el seu braç deia: "és ansietat, és ansietat... estic passant un mal moment..." i tot esperant s el metge, la fornera i jo parlàvem per distreure-la encara que ella seguia amb els ulls plorosos i la mà ben agafada a la meva.
No sóc ni seré ningú per ella però m'hagués agradat dir-li que tot està arreglat, que descansi tranquil·lament, que els seus problemes han desaparegut.
12 comentaris:
La teva mà segur que li ha fet més servei que hores i hores de teràpia o milers de pastilles. Ets una ànima bona. Bodhisatva.
No sé pas si perdonar-li que escolti el Fuentes... Perquè és vostè, senyoreta, que si no...!.
A vegades aquests petits moments amb desconeguts, ens omplen més del que pensam...
M'ha fet gràcia això de "el meu cinquè curs d'iniciació a la dansa del ventre"...crec que jo seré d'aquestes. Com cony ho fan per moure tan bé els malucs?
Passa un dia feliç, Rateta!
Veu com vostè està bona i és bona .... Per cert el video m'ha anat molt be per desestressar-me.
Continui RaTeta amb les bones accions Deunostrusenyor li ho pagarà segur...
La bondat està molt bé, però jo em quedo amb el pa, que fot pinta d'estar de p*** mare (ha vist? He censurat per si ve alguna persona massa sensible).
Eps!!! la questió no és ser bo o dolent, si algú cau l'ajudes a aixecar-se, no? I el pa està de putamare, lletra a lletra!!!! i també el tenen en xocolata blanca (ketecagas, també)
Algun vegada escoltava el Fuentes de bon matí, camí de la feina. Fins que el vaig començar a odiar. Em carrega aquest home, no em va bé al matí. El trobo una mica fatxa, molt convergent. Si un dia li retallen el sou veurem què diu.
una senyoreta bona....per el que veig, així m'agrada que siguis persona, no com molts d'altres
Caram, més que rateta sembles angelet
bon cap de setmana
No publiciti tant el pa i convidi a berenar!
Qualsevol dia ens cediràs el seient del bus al Veí de Dalt o a mi mateix. Ets tendra amb els iaiets com nosaltres.
allà on vas impactes :)
Publica un comentari a l'entrada