Fa anys, ara ja masses, quatre amigues vam voler donar una sorpresa a una cinquena que s'havia enamorat d'un californià i feia mesos que vivia a la costa oest nord americana, enmig de cases baixes, carreteres immenses i d'un clima temperat.
Després de les catorze hores de vol, la tieta rica de Santa Monica ens va rebre a casa seva (piscina exterior climatitzada inclosa) amb un immens bol de guacamole que, intacte, va retirar perquè nosaltres, amb una gana salvatge i la panxa buida però educades de mena, prudentment vam esperar a que fos l'hora de sopar. No coneixíem, encara, la moda de la Coronita prèvia, nachos i guacamole. Això no ens ha tornat a passar.
Després de les catorze hores de vol, la tieta rica de Santa Monica ens va rebre a casa seva (piscina exterior climatitzada inclosa) amb un immens bol de guacamole que, intacte, va retirar perquè nosaltres, amb una gana salvatge i la panxa buida però educades de mena, prudentment vam esperar a que fos l'hora de sopar. No coneixíem, encara, la moda de la Coronita prèvia, nachos i guacamole. Això no ens ha tornat a passar.
Una gràcia afegida era que tornàvem el dia del meu aniversari. Els de casa ens van despertar per felicitar-me quan a Barcelona ja acabava el dia i a l'hotel de l'aeroport tot just començava. No tinc clar si aquell any vaig fer anys o no però recordo emocionada les seves veus esverades, impacients i il·lusionades dient que "d'aquí unes hores ens veiem!".
Ens barrejavem la roba i dins la camioneta compartiem auriculars per cantar (ho sento, no m'ho tingueu en compte):
I així vam passar unes vacances de setmana santa, anant a Hoover Damm després de lluites infructuosos per arribar-nos al Grand Canyon, dormint a Las Vegas, passejant sobre els tacons de la Marilyn, menjant el turkey day i mullant-nos els peus a Carmel una tarda que em vaig prometre tornar al Big Sur aviat i encara més ben acompanyada.
... calla... si ara que m'hi fixo... avui fa just 14 anys que tornàvem!!!
19 comentaris:
Ara entenc això del bigsur teu...
Vingui vingui novament (si té pebrots), abans que un terratrèmol i/o tsunami se'ns empassi a tots els que rondem per aquí. Jo fa dies que ho dic que ens queden 3 telediaris aquí.
Així, si no ho he entès malament: Felicitats!
Felicitats!. No van adoptar a cap jipi d'aquelles contrades?.
M'hi apunto! Comencem per allí amb la fragoneta i ens arribem a Vancouver , passant per Las Vegas i carreguem a algun Elvis per la cosa d'entonar cançons pel camí, perque lo de "Ella baila sola" no te perdó de deu..!
Moltes felicitats, Rateta!
I no pateixi per lo d'Ella Baila Sola. Un servidor, també fa una anys, estava enganxat a un clip del duet amb l'excussa que hi sortien ilustracions de Juanjo Sáez. En realitat, estava enganxat a la morena :)
Fins i tot jo vsig comprar un dia un CD d'elles!
Quan diu que anem al Bigsur?
doncs seria un bon regal d'aniversari.....tornar al bigsur
Felicitats!!!!
gràcies, reguapus tots!!!!
Felicitats Rateta, jo faig anys demà. Pel que veig, som un parell d'Àries :)
Ah, doncs felicitats.
Cagumdeu, jo també vaig fer anys l'altre dia...
Es pot ser més patosa??? No m'havia quedat amb això de l'aniversari... :(
Felicitats, RaTeta!!! Per molts anys!!! No m'ho tindrà en compte,eh?
Muàs-muàs!!
Moltíssimes felicitats! Com no tens xivato al facebook.
Espero que passessis molt bon dia.
Ostres quins records pel Bigsur. Has de tornar
Moltes felicitats, Rateta. I podies haver posat fotos d'aquell viatge tan xulo!
Una forta abraçada, RaTeta. Moltes felicitats. Arribo tard, però és que he estat un poc embolicat amb la feina...la primavera...
I un petó.
Moltes felicitats i molts molts petons. I si no li sap greu.... jo també vull venir-hi, encara que crec que no seria en aquest viatge al Big Sur..., però m'apunto al seguent....
Ostres que fort! Jo també vaig ser en aquelles dates als mateixos llocs que esmentes. Potser ens vam creuar en algun moment? Jo no tenia cap amiga rica amb californià catxes, però vaig estar-me a casa d'una amiga a San Francisco. Però ella treballava d'ajudant del cònsol espanyol i deu n'hi dó l'apartament que tenia! Van ser unes vacances inoblidables, amb visiteta també a Carmel ( però no, no vaig veure Clint Eastwood,encara que en aquella època era l'alcalde del poble).
Ups! Perdó, en el comentari m'he oblidat de felicitar-te, Aries!
Publica un comentari a l'entrada