Recuperava el plaer de la migdiada quan he sentit uns grinyols. Hem parat bé l'orella i el que era un so estrany ha acabat sent una dona cridant pel pati de veïns. Uns crits estripats, de por, de mal. Els veïns hem anat obrint les finestres intentant veure on i què passava mentre un nen d'uns set anys deia "papa, vull vomitar". El pare, quan ha tret el cap per la finestra, l'ha fet entrar ràpidament cap dins. Des de casa no podíem saber de quin edifici sortien els crits. Tot i així hem trucat al 088, han dit que ja tenien forces avisos i al cap de cinc minuts els mossos voltaven pel pati del costat del pis.
Una estona després, quan hem sortit de casa, davant de l'edifici arribava també una ambulància d'on han baixat una parella amb maletí. Semblava que no havia passat res greu, fisícament.
El pitjor no és el que ha passat avui. Segurament el pitjor és el que porta vivint i viurà aquesta persona que resideix a 50 metres de casa meva i no sé ni la cara que té ni com puc ajudar-la.
6 comentaris:
malament quan es comença així...no pot acabar bé. Sap greu no poder ajudar, però si podèssim fer-ho crec que tindriem molta feina.....:(
Ostres...
Uffff quina situació, quin horror... Tens raó en què el pitjor no és el que vas sentir sinó el que no has sentit ni sentiràs... I la impotència que sents de no poder fer res més que trucar als mossos és una sensació molt desagradable.
Crec que ja l'has ajudat amb aquest post. Potser no directament a ella, però sí a totes les possibles víctimes. Pararem l'orella i trucarem al 088 si toca fer-ho, Rateta.
Doncs crec que has fet molt. Has trucat. Altres s'haguessin quedat a casa mirant cap a l'altre costat.
Vaig ser testimoni d'una situació semblant. Per mí el més fort va ser sentir com la noia feia l'impossible per tornar a entrar a casa del seu maltractador, que li havia barrat el pas...
Perquè caiem tan baix? Fa molta falta educar l'autoestima, d'uns i d'altres.
Publica un comentari a l'entrada