L'esnob-classista és un gènere que, malgrat els anys i els moments, sembla anar en augment, senseaturador, que diuen. O potser és que cada dia me la bufen més les actituds quantitaves i m'omplen més les qualitatives.
Viure a un spa, vestir roba de disseny marcat, viatjar o sopar a estrellesmichelin són fets que tot i desitjar se'm resisteixen perquè, per sort o per desgràcia, tot el que tinc és perquè treballo, res d'herències ni pisos regalats ni cotxes com a premi de res. Si algú m'ha de mesurar sota aquests paràmetres, no passo del que era un Insuficient Alt i per sort, l'esnob-classista marxarà lluny de mi. De tot el que tinc en sóc l'única responsable, fet que m'enorgulleix perquè tampoc entenc que hagi de ser de cap altre manera. Això si, s'ha intentat que la meva sigui una base sòlida preparada per tirar endavant a la vida, no sols parlant en termes acadèmics sinó humanament. Tinc poca cosa però menjo poc i paeixo bé. I és que no necessito més.
Però si creiem que l'esnob-classista habita lluny nostre, esteu equivocats. Amics, coneguts, companys de feina, nens, persones que consideràvem d'allò més normal, a la que grates et trobes amb sorpreses: fills d'amics que menyspreen a companys d'escola amb problemes de dislèxia, amics que no volen fer una excursió si l'organitza aquell no-prou popular, veïns que sols es paren a besuquejar-te si estàs amb l'amic-famós són fets que, iguals o semblants, poden identificar a les nostres vides. Superficialment tot és correcte i parlem de solidaritat, compartir valors i totes aquestes paraules maques. Però no ho creuen, no ho senten i embruten els conceptes.
Entenc la necessitat humana de pertinença a algun col·lectiu però lluny de mi pertànyer a segons quin grup.
El que deia, palles mentals.
11 comentaris:
No és cap palla mental Rateta, és autoafirmar-se en un món de mones.
He anat dient que sí amb el cap de la primera paraula fins al final.
Això es saber on es tenen el peus i saber on volen anar.
Bones palles.....mentals
Res, RaTeta. Res de palla mental. Procurar que aquesta gent no se t'acosti gaire i tu a la teva. No fos cas que fos contagiós... ;o)
B7s
Defineixi famosos.
De palla res, que te el cap molt ben posat.
Ja m'imagino a les pobres gates amb mocadors vermells al coll (rollo gatoflauta). Per cert, saps si han tancat la pastisseria Vilaplana de Sant Gregori Taumaturg? Ho he sentit dir a la ràdio. En fin, sempre ens quedarà el Semon.
PD: La cançó és xula-xula.
Chapeau!!!
Tinc sort de no conèixer gaires d'aquests (o poder és que no he gratat prou?)
Doncs jo m'estic plantejant fer-me pija , snob ,i famosa i a la que pugui m'apunto a viure a un spa, vestir roba de disseny marcat, viatjar i a sopar a estrellesmichelin.
Però que caray hay otros mundos y encima están en este ...no te jod...
La propera vegada que ens veiem portaré el ganxet en una borsa de Gucci .
Quedes avisada.
Però a Blogville no li fareu el salt, oi?
La cançó és tan xula que me l'emporto al facebook amb el teu permís! :)
Sempre hi haurà gent disposada a marginar a altra gent, però... que ho vagin fent solets!!!! :)
Patonets!
... ara mateix t'estic veient fent el "si, si, si" amb el cap, Pais Secret!!
En vida teva, garbi24!!!
Ja saps prou bé tu, fra miquel, que en general se m'acosta bona gent... ;)
O millor encara, volgut senyor gerent, defineixi "amics".
Ai Alyebard, sovint l'enviaria a rodar tipus pilota de rugby (del galès, els del Torneig de les Sis Nacions, homes rudes, com han de ser).
Saps paseante, jo sóc més de Can Mauri de la Rambla Catalunya, per allò del convergent català. Ah! i les meves gatetes van nuetes pel món... "descelebrades"!
Oju que n'estem envoltats commuter... ni tu te n'escapes, segur!!
Jo també m'hi apuntU, MK. Però si, están en este, están!! (diria que la bossa era de roba.. potser de restes de Valentino?)
Jo no li faria ma al president d'escala... però alguna vegada ja podria portar bunyols de bacallà per distreure un ratet, coi, veí!!
A que no te la treus del cap, la cançó? és xula perque si!
Publica un comentari a l'entrada