La setmana dels ponts de desembre vaig passar per davant la cooperativa del poble del costat.
A l'octubre havien estat extremadament cruels passejant l'olor d'oliva premsada per tot els racons del poble i fent-nos esperar als entusiastes de l'oli Siurana, un mes i mig abans de poder tastar.
A l'octubre havien estat extremadament cruels passejant l'olor d'oliva premsada per tot els racons del poble i fent-nos esperar als entusiastes de l'oli Siurana, un mes i mig abans de poder tastar.
Així que tant bon punt van entrar les garrafes de cinc litres a casa (encàrrecs, la majoria), vaig posar el drap de la cuina com a caminodemesa, el tovalló a mode de pitet i el plat blanc de porcellana (dels d'abans, aquells de pedra) davant meu. Vaig asseure'm amb l'esquena ben recte i del saler de cuina vaig agafar un polsim de sal que, delicadament, va deixar anar sobre el centre del plat. I obrint la garrafa amb les dents (juro que no hi ha altre manera de fer-ho), vaig deixar caure un regalim d'oli de primera premsada a l'esquerra del plat i un altre regalim l'oli verge a la dreta. I pessigant el xusco de pa vaig anar sucant-lo ara a la dreta, ara a l'esquerra, intentant decidir quin dels dos m'agrada més. Impossible determinar-ho.
Respecto aquest líquid des que collíem les olives del troç de vinya i el meu pare anava a premsar-les al molí, de nit. Serà perquè sucar el pa amb oli encara calent, acabat d'aixafar, àcid i amargant m'evoca masses records que cada any, poc abans de Nadal, tinc una cita molt especial davant la cooperativa agrària plena, encara, de pagesos. És quan determino que, per fi, l'hivern ha arribat.
12 comentaris:
Aquest que expliques és un plaer inconmesurable.
T´ho diu una collidora d´olives d´estar per casa.
Salut!
els bons records sempre son un plaer i el sucar....també.
Ara aniré a sucar un tall de pa....ummm
De petit, menjava pa amb oli a tota hora :o)
Un plaer indescriptible!
Mmmmm!!!
B7s
Que guapa ets :)
Rateta, a qui ensenyarem tot el que hem après dels nostres pares? Els meus nebodets crec que són més de mantegues que d'olis saborosos.
Un gran plaer! tot i que jo tinc més tirada per infantesa a l'oli de la variant "llei de Cadaqués" el siurana no arribava.
Jo el tinc dels sogres, garriguencs.
i a mi que no m'agradava gens l'oli del poble... ara però tinc 10 litres guardats com or ;-)
nyam nyam ... amb pa de xocolata te que ser... ainx!!! quina gana!!
Jo cada any em proveeixo de varies garrafes per "passar l'any"... Els dos darrers anys, oli de Cabacés.. Però també alguna de la Bisbal de Falset...
No és el meu primer producte... però quan vaig a la recerca de Priorats, el segon producte que agafo és l'oli..
Haurem de passar-nos receptes d'olives, Pais secret: quines herbes uses???
Suquem, suquem que el món s'acaba garbí!!! ;)
I ara per què no, fra Miquel??? això s'ha d'esmenar!
TÚ MÉS, emily!
La meva ataca la mantega si hi ha salmó fumat. Però pensa que va crèixer devorant torrades amb allioli... si, serà una dona perillosa, Paseante!
Caldrà provar-los Alyebard i Josep però difícil de millorar al de Siurana!
Ni a mi les magdalenes, Mikis... i ja veu, ara mateix!!
i un parell de granets de sal sobre, Xenia... un pecat!!
Tu si que en saps, Ricard... tu ets perillós!!! (per cert, seguint les teves indicacions he provat els callos i el Cruixent de peu de porc de Can Roca: ara tinc michelins però cagundeu, què rebons!!!)
Petits michelins, poc importen si es gaudeix de valent...
Quin lloc més curiós això de Can Roca eh?.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada