Fa poc, a partir d'un petit gest temia que s'hagués esquerdat una mica allò que poquet a poquet havia anat creixent. Perquè el fet d'estimar les petites coses no treu que un sigui egoista, o que pensi que sempre té la raó i costi claudicar. Però llavors és el moment de parar a pensar en les vegades que segurament també has (he) fet mal, sense voler, per defensar-te, protegir-te o sentir-te millor... curiós... però, jo també he fet mal? si.
I per sort recordes les persones/la persona que han/ha estat generosa amb mi, que amb constància han volgut continuar al meu costat, que per continuar estant aquí no han volgut tenir en compte els meus detalls "dolents": inseguretat, egoisme, impulsivitat.. irracionalitat... intransigència... I ho agraeixo.
I és que hi han coses que mai es podran trencar i persones bones.
I és que hi han coses que mai es podran trencar i persones bones.
Per tant, deures que sempre tindré pendents o, dit d'una altre manera, coses a no deixar de aprendre MAI: saber passar de les coses que realment no tenen importància.
11 comentaris:
Ets un angelet. I no t'ho dic pas de broma. M'agrada molt la teva manera de fer, de viure, de pensar, d'escriure, de sentir.
Tinc un cartronet sobre la taula, en un palet amb pinça, per recordar-me exactament això, i diu "L'odi neix amb la raó, l'amor en el dubte".
Petonet, wapa.
Al final queda qui queda... I qui queda per sempre esdevé un tresor.
Hi ha res més bonic per col·leccionar?
:)
Si. Tots tenim relliscades. De vegades fem mal sense adonar-nos.
El més valuós, però, és adonar-se, pensar-hi. Fer-nos perdonar i perdonar les petites faltes dels altres quan, com dius, son coses sense importància.
I a més:
Subscric tot el que han dit per aquí dalt ;o)
petons
Tanca els ulls, respira fons i pensa-hi amb calma.
vivim en una balança....hem de cercar sempre l'equilibri.
Val la pena trobar-lo!!!!!!!
les coses són com són, RaTeta, i venen com venen: hi ha amistats que tornen després de 20 anys com si no hagués passat el temps i d'altres que després de vint anys se'n van en un moment amb la certesa que mai podrà ser res semblant si tornessin...
El que compta és ara i aquí. I ja veurem el futur què ens porta.
Bona setmana.
Fins ara porta 7 comentaris de MERDA que bé podrien ser obra d'un psicòleg argentí dels collons.
Doncs bé, que aquest sigui el vuitè comentari tipus "la vida és un riu pel que flueixen les persones com zurullos de claveguera".
Fillsdeputa...
Jo ja no m'estresso per res, i si per despistada ensopego amb la mateixa pedra penso que tal dia farà un any. Total, a qui li importa?
Ara m'ha tocat.
Ai Paseante.. em tiro rots, sóc repelenTeta, ordenada, tossuda... lluny, lluny d'angelets. Però moltes gràcies, de veritat.
Buf, Xenia, vaya afirmacions! no sé si estic del tot d'acord... n'haurem de parlar intensament, llana en mà!
Si que és molt maco obrir la caixa de tresor, Violete, si!
I si no ens adonem de les relliscades, que ens avisin per esmenar-ho. Un petó MOLT gros, fraret.
Fet, Josep!!!
I tant, sempre, sempre a la recerca de l'equilibri garbi24!!
Si gatot, és curiós aquest fet. Bona setmana per a tu, també.
Ductó no sé pas que dir-li... però home, no els insulti que no li diuen pas a vostè... tot són bones vibracions
Jo, si puc, prefereixo arreglar les coses, Queta. Pur egoïsme, ho reconec, però necessito viure tranquila.
Ai Tiquis... que tova i fràgil és!
Publica un comentari a l'entrada