divendres, 23 d’abril del 2010

EXPERIÈNCIA LABORAL

Quan vaig començar a treballar (compto i fa la friolera de 23 anys, ja) tenia dues companyes que em van ensenyar com treballar, transmetent-me coneixements que, fruit de l'experiència, m'ajudaven a que tot fos més fàcil i ràpid.

Va passar el temps i vaig canviar de feina. Allí em vaig trobar amb companys que, fruit de l'experiència, m'explicaven com resoldre dificultats per fer més agradable el dia a dia laboral.

Ara, vint anys més tard esmorzo amb companys que, fruit de la seva experiència, debaten la seva visió de l'actualitat. Professionals amb llarga experiència discuteixen sobre econmomia, política, cultura, societat lligant temes un darrera l'altre, demostrant que els fets  no són fenòmens aïllats sinó que tenen una relació clara: que tot està interconnectat. Cada esmorzar és una classe magistral i cada dia és un exercici d'intel·lectualitat absoluta. Sense noms grandilocuents sinó amb la senzillesa de qui està acostumat a exigir-se el màxim dia a dia. I tot enmig d'un cafè i un entrepà. Cal dir que sovint aquests subjectes són elements discordants i difícils de cara als qui manen: la seva postura ha estat clara al llarg dels anys i molesta als que l'han variat, seduïts per petites àrees de poder.

D'altra banda hi ha els que tot just comencen i que, sense vergonya i tot i ser analfabets, reivindiquen  una nova manera de fer les coses. Per suposat, més "moderna". Sovint aquest nou model es tradueix en un senzill copy/paste de feines alienes o bé d'informacions poc contrastades . Això si, la mar de moderns.

Tot això per dir que jo, RaTeta Miquey, segueixo confiant amb l'experiència com a principi vital per viure i que seré "queca" però m'entusiasma escoltar als que van per davant meu. Després, amb tota llibertat, decidiré que vull fer. 

Feliç Sant Jordi. Petons i llibres per a tots.

15 comentaris:

Dr. M ha dit...

L'experiència és un grau, i sovint és EL grau. Si hi ha una cosa que m'agrada fer sobremanera és baixar els fums als novells amb aires de grandesa i falsa modèstia, mostrant-los que on són ara és la seu on s'han fet coses tan grans que ells mai podran entendre.
Passi un bon dia de Sant Jordi.

Anònim ha dit...

Pensi que el que van davant nostre ja han passat i caminat per on nosaltres només hi comencem a veure el camí... amb tot... això em recorda quelcom que em van explicar fa temps...

Anònim ha dit...

Quina feina fa que comparteixi esmortzar amb persones tan profundes? jo comparteixo cafè amb paios que només saben parlar de futbol...

SantJordimatal'aranya ha dit...

Quanta raó en unes paraules.
De tota manera això es comú en societats en decadència ...les que arraconen la saviesa dels vells per construir un nou món basat en la "modernitat" sense cervell i la tecnologia sense contingut.

Garbí24 ha dit...

Saber escoltar es la primera norma per ser una gran persona, fas bé

Bon sant jordi

fra miquel ha dit...

Estic totalment amb tu. Tot i tenir estudis, vaig començar de la mà de qui tenia experiència. Escoltant i aprenent. I no dir res fins comprovar que allò funcionava tal com deia qui tenia l'experiència.
Ara, jo puc ensenyar a qui comença, cosa que per a mi és un plaer.
Petons i bona diada!!

Eli ha dit...

Veus? Per això m'agrada anar a esmorzar sola...ja,ja,ja
Vaig amb una companya quan s'escau, però no m'agrada parlar de feina, malgrat a vegades.....
Bona diada Rateta!!!
Ens veiem!!! ;-D

Anònim ha dit...

Quins esmorzars! No n'he tingut mai un d'igual! Hi ha determinats joves que es creuen que pel sol fet de ser-ho ja són els reis del món i saben de tot més que ningú.

Frannia ha dit...

Feliç Sant Jordi, Rateta!

el paseante ha dit...

En primer lloc, espero que hagis tingut una bona diada de Sant Jordi. Les gates ara deuen dormir perfumades amb olor de rosa.

En segon lloc, m'ofens. Que els jovenets duguem piercings i tattoos no vol dir que fem la feina malament. Y el copy/paste no és un plagi, és un homenatge. Que lo sepas, coleguita.

Arqueoleg ha dit...

Completament d'acord! L'experiència no es pot transmetre en cap facultat! Tan sols es pot guanyar en el dia a dia!

Candela ha dit...

Jo també penso com tu!!
Mucho listo es lo que hay :P

Cris (V/N) ha dit...

Venia només a deixar-te un gran petó a la punta del nas :) muassssssssssssss.... t'escric, okis?

nimue ha dit...

estic molt d'acord amb el que dius. Jo he aprés moltíssim sobretot observant els meus companys de feina més veterans quan jo era una pipiola que començava a fer classe. I també ara trobe que continue aprenent de l'experiència, de la pròpia i de la dels altres. B7s!

RaT ha dit...

Sovint m'agradaria aplicar els seus mètodes, Dr.M, però suposo que amb ells s'hi neix. Si pot, escrigui un decàleg. Moltes i molts li agrairem.

Per això sempre cal escoltar i respectar el que diuen els que van davant, Anònim. La segona part és molt seva, no sé què dir.

Hi ha dies de tot, Noa: últimament parlem de la situació crítica del moment: què si l'estatut, que si Grècia, que si les mesures econòmiques. Avui, però, m'he aixecat reclamant si demà podriem parlar de tetes i culs. És que em deprimeixo per moments.

Sant Jordi mata l'aranya: no hase falta desir nada mas.

És un plaer escoltar, garbi24. Tant si és per aprendre com per corroborar.

És maca la cadena que expliques fra miquel. Una abraçada.

Jo es que treballo soleta, Eli, i necessito relacionar-me. Però mai vaig amb el "comando maruja", prefereixo baixar amb els nois encara que xerrin del Barça!!

Albert.. la de coses que es perden per no escoltar!!

Igualment Frannia!!! Molts petons, llibres i roses!!!

Va ser un pèl agobiant de gent però com tot Sant Jordi, molt bonic. I no t'ofenc. Però per portar piercings i tattoos no en saps més que jo. Ni menys. Compartim informació? així tots dos en sabrem més, Paseante guapu!!

Arqueoleg: si és el que dic, amic...

Y espabilao, Candela, y espabilao!!

Gràcies, carinyet. Petò rebut a la punta del nas!!!

Si és que no hi ha com compartir, nimue. Però no escolten. Ni escoltem prou. I així ens va!