dijous, 15 d’abril del 2010

QUE FLUYA, QUE FLUYA...


El millor de tot és que estem condemnats a entendre'ns...

10 comentaris:

Eli ha dit...

Rateta, condemnats??? Dit així, no sé si vull entendre a ningú, eh???

Que tinguis bon dia guapa!!!

Garbí24 ha dit...

De vegades potser es una molt bona condemna.....que hi hagi sort amb la teva sentència

òscar ha dit...

Hi ha condemnes que, al menys, ens fan riure i passar-ho bé moooolt sovint.

Avui nit li pujaré (a la meva "condemna") la baguette amb una llima dins. Espero que no la faci servir per trencar barrots ni cadenes :)

fada ha dit...

Una manera bonica i simpàtica d'expressar-ho! Petons.

Remitjó ha dit...

Com ja cantaven Los Rodríguez: "esta sí es una dulce condena, una dulce rendición..."

Per cert, com li amb va el veí de la gaita?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Molt bonic. Si, si.

Minnie ha dit...

no sé ...a vegades sembla que estem condemnats a estimar-nos ,tot i que mai no ens acabarem d'entendre,no?

Anònim ha dit...

"Els homes no hem après a estimar-nos". Joan Oliver. Però estaria bé apendre'n.

el paseante ha dit...

Que no, que passo de fer això amb el Veí.

PD: Els dibuixos són xulos. Són teus?

RaT ha dit...

Com deien per aquí dalt... dulce condena, dulce rendición ... la la la...
(http://www.youtube.com/watch?v=CaTF-ajnDlw)
No, els dibuixos no són meus... però m'agradaria!!!