dimecres, 28 d’abril del 2010

QUESTIÓ DE VEINATGE

Tenia ganes de canviar d'aires. Els nanos se m'estaven tombant. Això de viure a pagès està bé però aviat haurien d'anar a l'institut i no era plan d'estar tot el dia al cotxe amunt i avall. A més cada vegada se m'estaven tornant més salvatges. Un parell de vegades havia salvat el gat de fumar-se un petard com exemple "light" de la situació.

Quan de joveneta vaig venir a la ciutat a estudiar vivia en un edifici on hi havia Escala A i Escala B. Edifici de 14 pisos d'alçada on hi vivia tanta gent com el poble d'on venia! Per això ara vam buscar un barri més tranquil i una escala més petita. El problema va ser que els nens no van acabar d'asimilar el canvi. De fet, en Joan em tranquilitza dient-me: "no passa rés carinyu, a la vida s'hi trobaran". Però hi ha quelcom dins meu que no em deixa estar tranquil·la.

Annex 1
Disculpi Sr. però crec que es confón... comença a ser hora que es gradui correctament les ulleres (o té tants deutes que no li queden dinerets per fer-ho?) perquè rès més allunyat que pretendre lligar amb vostè. Què jo amb el meu Joan sóc requetefeliç.


Annex 2
Doncs miri, vostè que està tant enfeinat pujant trastos (d'on els treu?) no s'haurà fixat que en tinc 3 i no 2, de fills... per cert, i vostè a què es dedica? perquè la portera comenta que puja carregat a hores intempestives...

11 comentaris:

òscar ha dit...

Patim molt pels nens. Algunes vegades massa i tot.

Striper ha dit...

Avui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!

Garbí24 ha dit...

Sempre es pateix per el que s'estima. Tot anirà bé

Eli ha dit...

Aquest nen amb tiraxines.. te un perill!!!!!!!!! ;-D

Anònim ha dit...

No sabia que tinguessis fills Rateta. Jo quan penso en el futur, en quin és el millor ambient per creixer i demés, arribo a la conclusió que és impossible preveure l'entorn perfecte. Potser me'n vaig a pagés i va a una escola rural que són 4 gats i 3 d'ells uns malparits i uns cafres que la poden manipular i anul.lar com a persona. I potser va a una escola de 1500 alumnes i emmig de tanta gent aprèn a conviure i a reforçar la seva personalitat, a no deixar-se influenciar per ningú i segurament té més opcions de trobar amics de veritat. M'he explicat?

Srta. Tiquismiquis ha dit...

Pobre gat.
Els nens a vegades són massa salvatges....

RaT ha dit...

... fixeu-vos en el color del text... per què és diferent???... ;)... Petons i gràcies per comentar!!!!

El veí de dalt ha dit...

Doncs senyora meva, sàpiga que estic fins els co... dels seus nens i de els seves martingales!

rhanya2 ha dit...

Veïneta, com es troba el seu maridet?? El té sempre malaltó, oi?? Perquè com que no li hem vist mai el pèl...
Petonets pels seus tres solets!! Un dia d'aquests me'ls baixa a casa que tinc uns caramelets de menta la mar de bons per ells!

el paseante ha dit...

Vaig llegir aquest text quan no tenies cap comentari i no el vaig entendre. I vaig dir-me: "Calla, espera que comentin, i així tindré pistes". Ara estic igual :-(

Rateta surrealista?

RaT ha dit...

aix... Paseante... la vida és un joc... tonto... però distret...