El problema ve quan això canvia. Ens fem grans i descobrim que el que abans eren maníes tontes ara són defectes que ens molesten (em molesten?), que els que abans eren "marisabidillos" ara son trepas i que amb qui abans comparties "secrets" ara et clava (si no vigiles) "punyalaes traperes". En definitiva, descobreixes que aquest sopar o qualsevol altre, perd sentit. Per sort segueix havent persones amb qui continues compartint moments. I de noves amb noves expectatives.
De fet, em recordo que el món (abans i ara) segueix rutllant.
13 comentaris:
Com sempre, sóc el primer en comentar-te.
Ja se sap que aquests sopars d'empresa pretenen consolidar l'equip, i aconsegueixen el contrari. Són com totes les tradicions: les comunions, les bodes, les reunions d'antics alumnes... Convencionalismes.
Aquesta descripció teva em sona....
Que be que saps llegir-me el pensament, eh???
Bona nit Rateta..!!!
RaTeta, li cal una mica de vitaminal sol
Amb l'edad guanyem, i fa que moltes coses abans maravelloses ara no ens ho semblin tant
bufff el que dius crec que ens ha passat a tots, és bastant dur descobrir-ho però bé, ens fa valorar al 100% el que tenim ara, gaudir-ho tal i com és ara, sense buscar-hi futur sinó que només present, i també valorar amb el temps el que ha perdurat. En el fons, també és maco.
Jo ja fa temps que no vaig a sopars de feina. Com a molt quedo per dinar amb un parell o tres amb els que tinc bon rotllo. Els demés a pendre per cul!.
Sí, la gent canvia; les relacions, canvien. Costa assumir-ho a vegades...Però no deixis els sopars de primavera, que és un costum ben bonic.
Bona observació la del paseante! A mi també m'ho dembla, de vegades als sopars oficials de feina t'hi acabes trobant com en un dinar de Nadal o en un casament!! Je,je,...
Per això de vegades prefereixo els sopars de feina extraoficials...
Salut!! I... Bona primavera (amb o sense sopar de feina!)
Amb els anys els canvis són inevitables. Alguns són tan poc perceptibles que no alteren la relació amb una altra persona. D'altres sí que ho són i poden acabar per trencar-la o congelar-la. Passa en les millors famílies.
Però pensi, benvolguda RaTeta, que mentre no vingui una de grossa, la primavera sempre arriba. ;)
El millor de coneixer noves persones és això: les espectatives. Li dono tota la raó. I de trepes i gilipolles n'hi ha a tot arreu... avui me esbatussat amb un d'ells. Una raça fastigosa.
A si les punyalades... a vegades volen els ganivets per la meva oficina i això que en som poquets.. Divendres mateix.. no era un sopar. Era un dinar pero si les mirades matessin...
Si és que a sobre, tots patim de mals semblants...
Ho he arreglat d'una altra manera: hem muntat un Sopar de Primavera amb els 5 que fa la friolera de 23 anys, vem començar un projecte laboral. Tots han respost, il·lusionats, a la proposta. Deu ser malgrat el temps, seguim tenint ganes de riure junts, no? Així doncs, no caldrà afil·lar ganivets, tisores o d'altres elements.
Molt bé RaTeta! A trobar-se amb qui més de gust et fa. I trovar noves coneixenses, ara que sembla que ja surt el sol. Ja era hora!
Petons
Publica un comentari a l'entrada