Se m'ha fet tard. Sembla mentida com els dies volen, siguin bons o dolents. M'he entretingut mirant V (si, si, la dels ratolins però sense ratolins... és el que té intentar fer una sèrie "cool", es perden els orígens), després fent encàrrecs per distreure un dia difícil de passar, sopar amb la mama (nit de confessions), arribar depressa per acabar un "asuntillo" i ara preparant el dinar de demà:
(darrera oportunitat d'Operació Biquini: alcohol, lejos de mi!!)
Ahir en Tobuh em va dir que aquest any els Reis Mags passaran un pèl abans. Sembla que se n'ha cansat d'aquestes fotos cutres fetes amb el mòbil i que si sóc bona i no faig enfadar als papes (ni al veí maleducat que fa obres, ni al jefe, ni a la bruixa avorrida -que maca és-, ni al trepa que tinc al costat, ni al Kiket-marikonet ni a ell), que si faig tot això potser, potser un matí em trobaré vora el llit, al costat de les sabatilles d'anar per casa, un regal acabat d'arribar de l'Orient.
Mentre tallo la pinya, pelo el meló i rento les maduixes apreto fort el ganivet tot escoltant el seu soroll tallant sobre la fusta. Material noble, sincer. I torno a pensar que avui ja ha fet cinc anys que el meu pare no hi és. I el dia ha costat de passar perquè la memòria és sel·lectiva i avui sols vol recordar els moments durs i intensos. Per sort, la resta de l'any recorda els moments compartits, de colors vius com la fruita de primavera que sembla que definitivament, ja és aqui.
12 comentaris:
Vigili amb els ganivets, que els carrega el diable (bon amic meu per cert).
Dr. M
A fer bondat doncs...que els reis ho veuen tot.
Records, que siguin bons i que encetem bé la primavera d'una vegada
Ànims, RaTeta i a recordar les coses bones, que les dolentes ja hem d'empassar-nos-les sense voler...
Doctor, és vostè de veritat, ensenye la poteta...
La primavera la dieta altera.
Quan no fa dieta, menja vostè ratolins?. Lo de "RaTeta´" és per dissimular?.
Sra. RaTeta, ja sap....
anims rateta !
Abraçades candeleres i a obligar-te a centrar-te en els bons pensaments... MUAAAKSSSSS
Hola. Vi tu blog y me gustó. (No sé escribir català; por eso escribo en castellano) Pero he de decirte que ánimo y que los días difíciles se pasan porque como bien sabes no todo es color de rosas. Y también es bueno recordar con cariño lo que hoy por hoy nos falta. Con cariño y con fuerza.
Petons
Vinga, ànims rateta bonica!!!!
No saps cóm t'entenc....!!!
Aquestes coses passen.. i no podem fer-hi res... Només acceptar-les!
T'envio un petonàs ben fort!
m'agraden molt els regals a destemps!
i en els dies difícils cal poder respirar profundament perquè passin més lleugers!
a veure si la primavera es digna fer acte de presència aviat sinó l'estiu se la menjarà d'una alenada de calor...
jo ho veig a venir...
petons maca!
Avui és diumenge, he llegit el teu bloc com faig tan sovint com em deixa la maquinaria i jo també he recordat, fa tres mesos que va morir el meu i tot i que avui fa un dia preciós , em cauen lentament llàgrimes grosses però calentes. M’agrada recordar encara que em faci plorar. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada