Arrel de buscar blogs que han tancat, blogs que mantenint el contingut han anat canviant de nom o blogs que estan en baixa forma, pensava avui que ha de ser molt difícil esborrar i desprendre't d'un lloc on has reflectint, de manera profunda o distesa, el teu (meu) dia a dia. Ha de ser MOLT difícil tancar un blog.
Suposo que, com a la vida, hi ha un dia on tot s'acaba i busques noves formes d'expressar-te perquè en el fons, això de tenir un blog és un acte de pornografia personal i igual que quan apareixes no passa rés, quan marxes tampoc. Queden aquells moments llegits, compartits, riguts o preocupats on has creat alguna cosa entre persones. Conegudes o desconegudes o desconeguts-coneguts. Això últim quan passa, m'agrada.
Rés, que jo continuo. Sense gaires coses importants a dir. Pàjares personals que escrivint-les m'estalvien (sovint) de passar i pagar a l'especialista. Però tal i com està el pati, millor estalviar.
- llegeixi's bé el post: NO PLEGO - NO PLEGO - NO PLEGO - NO PLEGO - NO PLEGO - NO PLEGO -
15 comentaris:
No tanquis. A vegades penso que això és com la vida, no? però no és ben bé cert que no passi res quan arribes i quan te'n vas. Tots els naixements produeixen alegria i les morts, tristor. Tancar voluntariàment un blog és un poc suïcidi.
ostres, quina raó tens, és molt dur decidir de tancar un blog. Ja vas veure que el meu habitual el vaig deixar aparcat per un altre que m'està donant moltíssimes satisfaccions, li he canviat nom i adreça electrònica al primer però encara no l'he ressucitat. M'agradaria que no tanquessis aquest espai, però bé, la vida continua i si així ho sents, serà una bona decisió per tu. Molts ànims!!!
Un petonet!!!
Identifico el meu espai amb aquells que vostè classifica com "en baixa forma", en el dubtós cas que en algun moment hagi estat "en forma", a seques.
Sincerament, he estat a un pas de tancar-lo. No sense una despedida formal, però de fer-ho al cap i a la fi. Al final em resultava massa penós procedir a baixar la persiana i, per més poc temps que tingui, estic decidit a donar-li vida, encara que sigui a empentes i rodolons. Requereix manteniment, sí. Però va de puta mare per purgar i, amb sort, per purgar en companyia, sigui afecta o desafecta. I això, benvolguda RaTeta, no es paga amb diners.
La felicito per seguir amb el seu blog. Per a mi SÍ TÉ COSES A DIR. Ànims i cuidi's.
Rateta, jo penso que l'espai entre posts és com un blog off, que serveix per a desconectar del blog i renovar-te.
A més, blogger com dius, no et cobra per escoltar-te!
No estarà pensant en tancar el xiringo, no?
P.s Vostè tampoc no va aparèixer per Urquinaona...
Això ha de ser com una separació sentimental, quant et porta problemes el seu us....val més tancar, mentre ens porti alegries i ganes de xerrar i fer amics benvingut sigui i que tardi a venir el divorci.
Realment té molt de mèrit estar postejant contínuament amb la mateixa freqüència. Jo mateix me'n declaro incapaç. Enhorabona, mestressa.
Molt millor que pagar a l'especialista! Crec que parlar cura, compartir sempre ajuda. A la peli Cocodrilo Dundee el prota li explica a la senyoreta que quan algú té un problema ho explica a "ara mateix no recordo qui" que ho explica a tothom i així desapareix el problema!
Evidentment hi ha problemes i PROBLEMES però, part de raó si que li dóno.
Patonet!
Perdoneu però no m'hauré explicat bé: NI PENSAMENTS DE TANCAR!!! amb la de coses que tinc per a dir... o no (llavors és quan penjo fotos)... però de tancar, na de na.
I que no m'enteri que ningú de vosaltres ho fa.... "tinc uns amics als que no els agradaria saber que..." (vegi's: http://lahistoriadeldia.files.wordpress.com/2010/03/mafia.jpg )
eps no plegui! no plegui! (no em faci suplicar)
pornografia emocional ho vaig definir jo al meu primer post :
http://elgattelepata.blogspot.com/2009/10/pornografia-emocional.html
molt bon terme Rateta !
per ser francs hem de convenir , oh Rateta , que es trist explicar intimitats a desconeguts
¿de que fugim ?
visquessim a brasil o algun lloc de merda hauriem de correr i perque no ens petessin el cul i no :
ai , ara estic be , ara estic malament....
pero ja se sap , els paissos nordics on l estat del benestar es el mes oneros son on registren tasses mes altes de suicidi....
Crec que no ho he entès bé...ara plegues blocs? Per la meitat o en diagonal?
em sembla que sóc la única que l'ha entès...
Sempre hi ha algun blog que tanca o que es redecora. Però jo prefereixo els que neixen. Tenen aquella energia que nosaltres teníem quan vam començar. Espero que el teu i el meu envelleixin junts i que aguantem molts anys.
Suposo que la supervivencia d'un blog com en totes les facetes de la vida es tracta de renovar-se o morir. L'inspiració pot acabar-se pero lo fotut es quan perds les ganes d'escriure. Els blogs en baixa forma vull pensar que es per una falta de freqüencia en les publicacions, que están mes ocupats amb altres mandangues. Sempre hi han coses a dir, altre cosa que a algú no li agradi, altre cosa es que esperis feedback i no hi arribi. Estic d'acord amb tots, lo ideal es escriure com a terapia, així ens estalviem una pasta en psicólegs impressionant!!!
Salutacions, Rateta!
Molt interesant l'article!!!!
Jo tampoc plego, de fet acabo de començar!
Publica un comentari a l'entrada