Ahir, mentre estava a la cua del cafè se m'acosta un company i comencem una conversa d'aquelles "d'ascensor", de dir estupideses. Tot i que no és un íntim, ens tenim simpatia. És bona gent. Té un defecte professional: no haver sabut dir NO, no haver pogut /sabut resistir-se al poder i ara no fa la feina que realment li agrada i que sap fer. Té ètica i moral i per això pateix.
Ahir, mentre estàvem a la cua dient tonteries em va deixar knoquejada. Em va dir un "tu si que tens una bona filosofia de vida, has sabut encarar-la bé". No sé reproduir les seves paraules concretes perquè em va sobtar la seva afirmació contudent, tot i qe a la vegada que em va agrada que pensés això de mi. Cal aclarir, però, que sols tinc dues coses clares a la vida: la primera és que cada nit vull poder dormir tranquil·la i la segona és que cada matí vull mirar el mirall i reconèixer la persona que s'hi reflecteix.
Avui, mentre parlava amb una amiga comentàvem que estem preocupades per la feina, que "això" s'acaba, que un anyet més i prou i que interiorment tinc la sensació que no he sabut vendre'm bé. Què si, què d'acord que volem anar de legals per la vida sense trepitjar ningú però que donat el moment, caldrà veure qui sortirà més ben parat de la situació, si el pilota que aparenta saber de tot, que gairebé ha esdevingut imprescindible i que amaga les febleses de l'altre o bé aquella que no gosa, que encara creu en l'equip i que encara creu que hauria de saber més. Potser jo dormiré tranquil·la però, l'altre es quedarà ambla feina?
Però tot final provoca un inici i, donat el cas, per què no millor?
(llàstima que aquesta cançò formi part d'un anunci)
Ens veiem el dia 10!
14 comentaris:
Ai, quines grans veritats que dius i com m'hi sento d'identificada...serà el que hagi de ser i no et qüestionis res més: tu mateixa ho has dit: dormir tranquil·la i poder reconeixer-te al mirall cada matí.
S'ha de ser bo fins que perilla la teva subsistència, no més
Magistral i sabia filosofía de vida , sí senyor!. No se si puc donar consells .En qualsevol cas surten de la pròpia experiencia.
Rateta l'honestitat no te fronteres.L'honestitat , l'empatía i la seguretat de que fas un treball ben fet. Però quan et mires al mirall cada matí has de fer-ho incorporant aquest convenciment i aquesta seguretat. Aixì ho llegiran els altres a la teva cara ...i els convenceràs. Segur.
Nena , qué caray!! Que tu vales mucho!
Ah! ens veiem el dia 7.PERÒ ENS VEIEM EL DIA 10.
Ai Rateta... Com t'entenc!!!!
Bufffffffffff!!!!
Veritats com a punys . Sio senyor .
Em pensava que t'estava demanant un favor, però sospito que te l'estic fent.
Tu ja m'entens.
La resta perdoneu-me l'endogàmia.
Vostè continui fidel a si mateixa (quin gran consell eh...)
poder anar a dormir amb la consciència tranquil·la, importantíssim. I qui sap el que ens espera al tombar el carrer! B7s!
Ai, Rateta que escombrava l'escaleta, ets massa bona persona. I el dia 10 no podré: juga la Coja.
Sempre he pensat que per davant de l'oportunitat hi ha d'haver la moralitat. Els llaurers que se'ls endugui un altre. Jo vull anar-me a dormir sense necessitat de sentir-me brut. Si un és capaç de sobreposar-se als remordiments per més que en tingui, bravo per ell.
Per tant, benvolguda RaTeta, des de la meva perspectiva, val més la pena que dormi vostè tranquil·la.
Cuidi's.
A la gent li agrada que un tingui la seva pròpia fè...
Segur que és per això que el company et va dir tot allò, a la cua per fer el cafè...
No només et reconeixes tu, cada mati, al mirar-te al mirall. També et reconeixen els teus companys. I això està bé
Un petó, bonica
PS: ens veiem el dimecres i quedem per dissabte
PS 2: fa dies que no passes per casa, Oi? ;o)
No canviïs! segueix fidel a la teva filosofia. Muakssss.
Publica un comentari a l'entrada