Feia dies que esperava que fes una mica de fresca per menjar un dels meus plats preferits, les llenties amb arròs. I tot i que a Barcelona el sol torna a lluir (i escalfar amb força), avui no me n'he pogut estar de preparar-ne per dinar.
 |
| L'all, condiment indispensable per fer unes suculentes Llenties amb Arròs |
Durant la tarda, xerrant amb en Tohub sobre blogs culinaris - sembla mentida la quantitat de gent que viu del cuentu al voltant de les "menges", pseudo crítics/especialistes/periodistes que a base d'amiguismes, de repetir obvietats... les menjadores mediàtiques (els restaurants amb estrelletes) dirigides pels xefs amb galons necessiten d'aquest especímens que sobreviuen (i collons, com ho fan!) cobrant i menjant-bevent GRATIS. Per si no n'hi ha prou, fan veure que són ells els que conviden als amics i familiars quan en realitat el cuiners i els crítics conviuen amb favors mutus. Tot plegat fa que uns i altres es retroalimentin, mai millor dit, i prenguin per imbecils els lectors o seguidors. Uns acaben creient els dogmes de fe de la nova religió gastronòmica i d'altres , com faig jo, la consideren un atemptat a la mes mínima intel.ligencia (opinió-tubu expressada i redactada per en Tohub), he passat per can Destapant Cassoles on he trobat la proposta dels Blogs contra la Fam es tracta de publicar una recepta que es pugui elaborar amb els aliments que, possiblement, el Banc d'Aliments recollirà entre demà divendres i dissabte 26.
De tant fàcil com és fa vergonya explicar com he preparat el plat. Sols dir que "el truqui" és afegir alls i l'oli on s'han fregit a la barreja final.
4 comentaris:
;-)
truquillo truquillo " " entre cometes eh....
Estic de cangur dels nebots. Avui s'ha quedat a dormir una amiga del gran, la Marina. Jo estava a l'ordinador i fa una estona m'han vingut el petit Hayden i la nena. Ell em diu: "Tio, ens ensenyes el gat gordo?". Dic: "Quin gat gordo?". "Sí home, aquell de la teva amiga". I llavors se m'ha encès una llumeta al cap i he recordat que fa uns mesos li vaig ensenyar la foto de la teva gata abans d'anar a la clínica veterinària i del sac de pinso de règim. La Marina ha al.lucinat quan ha vist aquella immensitat.
PD: Sé que no té res a veure amb el teu post, però t'ho volia explicar.
Bon dia,
Gràcies al teu comentari al meu blog, he descobert el teu. No el coneixia i ara ja puc dir que si i que a més m'agrada.
Totalment d'acord amb el que tu també comparteixes de les "menjadores mediàtiques".
I dir per acabar que l'estil amb que planteges les coses, també m'agrada, doncs estic una mica cansat de voltar per blogs edulcorats, d'aquells en que tot és 'guai' i on el comentari més ingeniós arriba a un "que rico, me la apunto"... :).
Salut!
Publica un comentari a l'entrada