I en aquesta última setmana en què la grisor i (segons la sempre esplèndida i tant estimada Violette) l'olor/pudor pepera ens envaeixi, deixeu que alci la veu i "a grito pelao" canti sobre aquests playbacks que no per antics i poc ajustats, menys sentits.
Seguint amb l'actualitat comencem amb la bèstia italiana Adriano Celentano:
8 comentaris:
uffff fot una ferum que fa molta por... nena, hem de començar a pensar en fer les maletes i a on volem exiliar-nos, tot i que la cosa no pinta massa millor fora d'aquí...
un petó molt fort!!!
ja podem anar-nos acostumant..... crec que a partir d'ara totes les lleis aprovades seran administrades via rectal.
Diuen que qui canta els seus mals espanta...
tan de bo funcionés...!!!
Cantem, cantem... de moment poca cosa més podem fer.
forta abraçada
Sí, cantem i respirem... respirem profundament i estimem,estimem... avui que encara no és pecat. I és que d'aquí a quatre dies mal comptats plorarem sense resignació...
Adoro Celentano, RaTeta. Gràcies i tu ja saps pourquoi.
:)
Adriano Calentano (amb A), marededéusenyor.
Una cançó veritablement "visionària" del Celentano és "miseria nera". Salut!
Ai Atticus, estem en el mateix atzucac (que diuen)...
garbi24 almenys ens demanaran (en castellà): "pongan, por favor, el culo en pompa"
En tals circumstàncies s'agraeix una abraçadeta monacal, frare. Gràcies.
Jo també l'adoro al Celentano. Un mite. Gràcies a tu per ser-hi, estimada Violette.
Tant lleig i tant Calentano, aquest Adriano, eh Paseante
Benvenuto Mequetrefe!
A mi la que m'agrada es aquella de "Qui no labora , non fa l'amore"
Publica un comentari a l'entrada