TRILOGIA DE LA TERRA DE GEL, I: Cora

Hi havia una vegada una noia que es deia Cora. Era alta, d’ulls vius i vivia intensament la vida. Un dia va conèixer un home atractiu, rialler i bon amant del que se‘n va enamorar. S’estimaven i junts els dies passaven màgicament feliços menjant anissos.

Però vet aquí que un dia la Cora va sentir que aquella història s’havia acabat i així li ho va dir a L’Home Elegant. Ell ho va entendre i van continuar la seva bonica història, ara d’amistat. Ell va començar a muntar en bicicleta per la ciutat. Ella va començar a escriure un blog.

En el blog la Cora explicava els seus horitzons, propers o llunyans i en poc temps els seus contes van ser comentats per milers i milers de persones que, amb delir, el seguien.

De quan en quan però, i a la llum de les espelmes, continuava rient amb L’Home Elegant i junts seguien rient. Fins que va haver de marxar a treballar a la Terra de Gel i com allí l'Home no podria anar en bicicleta, la Cora va decidir apagar les espelmes del seu blog, també.

Però en aquell temps el blog havia esdevingut famós en el món sencer tant que, tot i tenir l’essència de l‘autora, havia pres vida pròpia. No era sols el lloc on la Cora convivia amb absències sinó que era el cau on tot tenia sentit, on mostrava les seves vivències, els seus desitjos i els seus plaers. I d'on costaria no tornar. I s'ho va repensar.

I va ser llavors quan va decidir que continuaria descrivint els seus horitzons de llum, ella vivint-los i el blog reflectint-los.

 

I vet aquí un gat i vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos

i vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat

"FAMOSEANDO" EN BLOGVILLE

Del verb "famosejar" (es conjuga igual que el verb estimar)

"La temporada oficial de actividades se abrió anoche en el edificio de Blogville. Como cada setiembre, unos pocos miembros activos de Blogville abrieron la portería del edificio para invitar al resto de sus vecinos a una nueva temporada mágica.

Los invitados empezaron a llegar cuando el sol ya había caído sobre la plaza. Dorothy y Violette tomaban un delicioso champagne ofrecido por la celebre firma francesa organizadora de la fiesta. Al alegre grupo se  le añadió Minnie. El camino hacia el cine donde Michael Frare las esperaba marcó el inicio de la velada.  A la salida se añadió GeorgeNeighbour y fue entonces cuando se dio por inaugurada oficialmente la nueva temporada.

La cena fue variopinta en invitados, vino y comida y como es Blogville y todavía verano, todo está permitido. La noche dio para mucho incluso para que se reencontraran en la portería parejas que ya terminaron: Gérard acudió con su nueva amiga Chola Alvharez diendo rienda suelta a su recien inaugurado amor.  Su ex mujer Margueritte llegó sola. 

Se echó en falta a Helen Leibovitz, de baja por un leve pero aparatoso accidente domestico en la bañera de su casa, Smiley por hallarse en Kenia por motivos de trabajo (en horas previas a la reinauguración de su agencia de viajes) y Silence Gemmah por un breve viaje de placer. Tampoco vimos a la escritora de éxito Rita K. Island. Finalmente  la modelo T. Blood tampoco asistió al evento disculpandose de antemano ni la cantante K.H. Svodova,  autora de la canción del verano,  que se halla inmersa en su gira por PobleNew.

En contra de lo que se había especulado finalmente John Walker no actúo por problemas en la g(grrrr!)arganta."

(adaptació lliure d'això)

PER QUÈ NEGAR-HO?

Estic així. La crisi l'ha provocat un no-del-tot inesperat canvi d'orientació laboral que pot ser positiu, però que implica un canvi d'horari radical i la veritat, no sé si m'acostumaré a tornar a treballar per les tardes. Ho intentarem. Sé que en els temps que corren és de "mal agradesio" queixar-m'he per l'horari. En sóc conscient.
Però dient-ho en veu alta potser fa que marxi el disgust i vam quedar que el blog fa que m'estalvii hores de psicòleg. I fins avui, m'ha funcionat.

EL MEU ATERRATGE

Aquest és el meu aterratge al curs laboral 2010 - 2011

I vaig seca d'idees. I d'enginy, més. S'ha apagat la xispa si mai havia estat encesa.

De fet, ja preveia que la reentré seria difícil.

Però segueixo al peu del canó... 

faltaria más!!!

REVISANT AGENDA

NO HE FET

Caminar gaire

Anar a Vinaròs

Treballar

Llegir alguna cosa interessant

Viure el futur

HE FET

 He vist la temporada 2, 3 i part de la 4 d'El Ala Oeste de la Casa Blanca. 

Im-presionante.

He intentat preparar mató tenint en compte que la llet no bullís.  
La cosa va sortir ptsé.

He descobert el patxaran.  

mmmm... bo!!

He conegut a dues persones, no són íntims però si de tracte agradable.

Ell explicava "chistes"... masses...

He pensat en un projecte concret. Bé, en dos: un personal i l'altre laboral. 

Continuar.

M'he fet la pedicura. 

Una monada:

Han estat bé però llegint-ho me n'adono que potser no he fet gaires coses de profit... 

las properes m'hauré d'esforçar més...

EL PODER DE LES PARAULES

Quan ets petit tenir amics és gairebé el més important. A ulls d'adult una baralla amb la teva millor amiga pot semblar una tonteria però quan sents les paraules "ja no vull ser més la teva amiga", el món se't cau als peus.

Per sort, amb els anys aprens (aprenc) que les paraules se las endú el vent i que si algú (malapersona) et diu "ets l'amor de la meva vida" i l'endemà desapareix sense deixar altre rastre que el malet que sents  al cor, acabes d'aprende que el més imporant són els "fets i no les paraules" (maleït eslògan convergent!!!).

Aquest any he près decisions que m'han fet malet al cor. He deixat enrere moments, situacions i persones. La decisió ha esta dura però conscients, sempre aplicant el "fets i no paraules" perquè els pares, tiets, amics, etc no ho són sols pel fet de la paraula que els etiqueta sino que cal sentir-los com a tal.

Una mica més sola però més forta i sempre millor acompanyada.  

En Tohu segueix aprop.

PLANNING MENSUAL

COSES A FER

Veure la temporada 2 - 3 - 4 - 5 de El Ala Oeste de la Casa Blanca

Fer un arròs a Vinaròs

Veure sortir el sol des de l'Atalaia

Preparar un mató (tenint en compte que la llet no arribi a bullir)

Llegir alguna cosa que no pugui deixar de llegir

Conèixer a algú desconegut

Pujar a la Creu a posar la senyera

Pensar un nou projecte
Petons

COSES A NO FER

Rés

Menjar o beure verdejo, galetes, formatge, gelats, verdejo, 
salsa tàrtara, paté, coques salades, verdejo (en excés)

Pensar massa en el futur

Recordar massa el passat

Creure que algun dia ballaré així:

César A. Cabo, secretari de Comunicació de U.S.C.A.

Suggeriment d'estiu,

Tant de bo que s'arregli ja el conflicte de la reialesa laboral, altrament coneguts com a controladors aeris.  Ara bé, és possible recuperar en algun programa de tele, d'aquests fresquets d'estiu, a César A. Cabo? per fer qualsevol cosa... 

 Seria una llàstima deixar de veure'l a diari

ANIVERSARIS

no serem els millors però i què?

ni els més guapus

ni els més rics, ni els més populars, 

ni els que ho tenen més fàcil... 

Però si els més feliços.

A més, vam quedar que els propers encara millor, no?

SEGUINT AMB ELS "MINUTOS MUSICALES"

"Hitler se entera que un millón y medio de catalanes se manifiestan por la democracia"

Dura poc més de 3 minuts però val molt la pena

PROPOSTA DE TREKKING

guapu, no? doncs s'ha fet així:

hi ha moments que em perdo, algú pot fer la traducció i penjar-la?

... SI SABÉS CANTAR...

amb un gris a les parpelles enfosquiria la meva mirada, pintaria de vermell encès els llavis i deixaria que el serrell tapés part de la cara mentre una tira del vestit negre cauria espatlla enllà, despullant encara més l'esquena. I, movent els malucs a ritme, a estones fent de Susie Diamond a estones d'Ana arrabalera, et cantaria aquesta cançó:

El problema és que no sé cantar. Balles?

D'AIXÒ FA POC MÉS DE DEU DIES

i???

... LA RATETA FENT CRÍTICA LITERÀRIA...

A mi el David Trueba sempre m'ha resultat simpàtic. Diguin el que diguin, el seu germà també. I és que en el fons, la RaTeta sempre ha volgut ser una mica d'Ariadna Gil i una altre mica de Penelope Cruz . 

Fins ara no havia llegit rés seu i quan la biblioteca ens  va proposar el seu primer llibre (crec) "Quatro Amigos" m'hi vaig enganxar amb ganes. És un llibre "d'amigotes"  que amaga una historia de sentiments. Encara m'ha interessa més al ser explicada per un home de la meva mateixa generació. És agradable de llegir i tot i que no és rodona, un cop acabada tampoc et sents estafat.  

Més tard  em va recomanar "Saber Perder" i des que el vaig començar no m'he desenganxat d'ell. M'agrada com recrea les atmosferes i com lliga les històries, sense parafernàlies ni recursos complicats. Durant uns dies he trobat estones perdudes per devorar-lo i a la vegada, contenint-me per fer-lo durar més.

Diumenge, asseguda a una tumbona de coto amb els peus dins una piscina inflable, el vaig acabar. I ara no puc agafar cap altre llibre per no perdre el regust tendre que m'ha deixat. Des de llavors em miro als futbolistes d'una altre manera i al Trueba petit amb una mica d'enamorament.

(amb aquestes temperatures em costa lligar paraules i el post no ha quedat del tot rodó. De totes maneres sols volia recomanar-vos el llibre. Disfruteu-lo que val la pena)

INFORMACIÓ DE SERVEI : VINAROS

La primera intenció d'aquest matí era escriure un post sobre això però és tant immoral que no sabré trobar les paraules per mostrar el fàstic i/o repugnància que sento (és el que té no ser odisfèrica). Sols un aclariment que l'enllaç no mostra: es contempla el sacerdoci de la dona com un delicte greu contra el sagrament mentre que l'abús a nens constitueix un delicte greu contra la moral. Delicte greu en ambdós casos.

Anem servits, doncs.

Així que parlaré de les vacances. Es preveuen tranquil·les i contemplatives ja que en temps de crisi resulta difícil estalviar per viatjar lluny. Potser "una escapadeta" al sud de França (je t'aime)en cotxe... 

EN COTXE!?!?!

Quan vaig aprovar el carnet de conduir, ara fa 23 anys, no sabia que suposaria una condemna: per anar a treballar necessito el cotxe, les amigues properes no tenen (o no tenien) carnet, els nòvios tampoc (o se l'han tret després), a casa sóc la xòfer oficial... etc. Per això el meu ideal de descans és no agafar el cotxe en el màxim de dies i en canvi trobo a faltar els recorreguts en tren, mirant per la finestra o llegint.

D'altra banda, una altre il·lusió que vull acomplir abans de morir-me és anar a Vinaròs. Per què? perquè m'agrada com sona: vinaròssvinaròssss.

Unint les idees transport públic-Vinaròsss he decidit fer una escapada  En una llibreta d'espiral estic fent la llista del que m'enduré per anar a passar-hi el dia: tovallola, crema pel sol, entrepà de salami (entrepà que em feia la meva mare quan anava d'excursió amb l'escola), llibre per si m'avorreixo al tren, ulleres de sol i dinerets. Diu en Tohub que ell passa d'anar a Vinaròsss en tren però sé que al final la idea el seduirà. Ho sé.

Ara sols em falta una informació de servei: algú coneix on puc anar a fer un arròs, a Vinaròsss?

VAGUEJO

I no tinc ganes de rés. Rés. Passo les tardes sota l'aire acondicionat, llegint, dormint el que de nit no aconsegueixo i de matins necessito. Recupero el dia passades les set i llavors, a cuita corrents, compro, cuino, xerro i passejo. I l'endemà el mateix. I l'altre. I l'altre.

Les úniques que treballen aqui són elles. Sembla que el sol i la calor els agrada i tenen ganes de produïr. Mentrestant jo espero, llegint, dormint i de quant en quant, cuinant.

EM COSTA D'ENTENDRE

No entenc a persones que no mengen animals perquè no volen matar, que ballen danses per estar prop de la natura, que abracen arbres, que ajuden a les mares a que els seus fills neixin naturalment (i sols contemplen l'alletament matern), que mediten amb devoció, que planten al balcó aliments no transgènics  lliures d'adobs químics, que sols usen cotó natural, olis essencials pel cos o henna per tintar-se el cabell. Tot natural. Però que quan preguntes si aniran avui a la mani, contesten

"jo passo d'aquestes coses"

Per suposat que cadascú viu, pensa i actua com vol. Jo també. Per això crec que està bé viure sanament però que cal tenir una opinió. Un pot no voler anar a la mani d'avui perquè està fins els collons dels polítics, perquè ja li està bé com està la cosa, perquè no creu en la democràcia o perquè  creu que no servirà per a rés. O hi pot anar perquè passa de qui vagi al davant de la mani, perquè està indignat amb el tribunal constitucional (en minúscula) o perquè és una manera de conèixer gent. És igual. 

El que no entenc és que algú pugui passar del que passa al seu voltant.

(vagi per endavant que tinc hort a la terrassa, menjo poca carn i menys química, sovint m'he tintat amb henna el cabell, he ballat dansa oriental durant anys i intento ser conscient en el consum dels recursos naturals)

PASSEIG NOCTURN

... pantalons amples, samarreta de cotò i xancles còmodes...

cabell recollit amb un boli bic

rés que apreti 

ni molesti, 

ni que ens lligui més del que volem.

I feliç. Molt.

 

google

13, rue de Blogville: EL MORÓS DEL TERRAT

El que faltava!!! que surti "el jeto" del "jeta"... Poc li agrada més al manso aquest que ser famós! no veieu? pagar, el que es diu pagar, no paga però arregladet sempre va.  A mi "me la bufa" si ho fa o no, tampoc li conec l'ordre en que decideix a qui paga, ni tampoc sé què compra. El que li vull recordar és que viu per sobre meu i que els seus proveïdors passen tantes hores esperant davant casa seva que tenim l'escala plena de cendra de cigarretes, de llaunes buides i de restes de menjar. I jo em pregunto: no hauria de pagar del doble, de despeses d'escala, de porteria??? no que si?? potser que em posi a la cua, a veure si m'atén!

fotografia i photoshop: Helena Batlle 

maquillatge: Cazcarra Image Group

13, rue de Blogville: la dona del lladre

 Si ja deia jo que la cara d'angoixa que duu a sobre aquesta dona no era normal. Quan obre la porta del replà mai deixa veure com és casa seva, que si els cortinatges, que si les alfombres.. rés, no deixa veure rés de rés. Les finestres amb vidres viselats també neguen les vistes interiors. I gairebé mai surt de casa i si ho fa, mai compra. De què menja, aquesta gent?? perquè el marit tampoc te'l trobes surtint de casa a hores normals, no... tot plegat pinta "raro", no???

fotografia i photoshop: Helena Batlle

maquillatge: Cazcarra Image Group