Fa uns dies que tinc una extranya sensació: hi ha persones que no accepten un NO. A vegades no és un NO rotund sinó un canvi de plans. Una proposta diferent a la que ells/elles plantejaven. I desapareixen.
Sempre he trobat aquesta cançò terriblement estúpida. Però és la primera que m'ha vingut al cap, és tard i demà treballo. I és que en fons no sé qui es creu que fent "chas" algú apareix al seu costat.
14 comentaris:
Aquest tema d'Àlex i Cristina jo tampoc l'acceptava al Ipod fins que de cop, un dia, algú me'l va encolomar amb nocturnitat i al.levosia. Nen? Dona? Gates? Jo no goso esborrar-lo.
Dir no, de vegades no es fàcil, però encara es més difícil, un cop dit mantenir-lo amb fermesa.
Jo tampoc faig pont....:(
Has provat de dir No diverses vegades i tot seguit com una metralleta?NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO,NO.
Pot ser ho entenen així^-^.No et cansis,maca.
Resi perquè mai faci Chas i apareixi jo... que seria un festival força dantesc...
osigui... que has conegut un "guadalquivir"?
no passa res, dona... a vegades ve de gust mullar-se els peus al riu, i a vegades a la platja! :)
i a vegades, com ara que fa fresca, posar-los sota la manta amb un burro que els escalfi! :P
petonets!
La rossa aquesta està ben bona.
millor que no, no sigui que fent "chas" desapareixis tu també, oscar!!
però a vegades es diu "no" a coses no gaire importants: "no vull anar al cine", "no vull menjar això", etc. I no cal desaparèixer, no garbi24?
no no no no no no no no no no ho he provat, Maria, però fins i tot sona bé? no no no no no no penso cansar-me inutilment (diumenge un amic forner em fa ajudar una mica amb el pa... al final ho aconseguré!!)
Tranquil. De normal duc katiuskes verdes com un mariner escocés qualsevol, Dr. Muerte. No sé resar.
Rés de guadalquivir. Ho jo ho malentenc o ells/es volen imposar. A mi que se'ls mullin on vulguin però que no m'ho imposin.
Però una mica mega-pijis-uix-que-mona, no Sr. Josep?
Que no sap resar? Ara ho entenc tot! Descreguda! Heretge!
ja es cansaran de fer "chas"! ;)
De muy pequeño estaba enamorado de Cristina.
Jo recordo aquesta cançó de l'institud... "cuando cres que me ves cruzo la pared, hago Chasss i aparezco a tu lado"...gràcies pel "remember":-)
Jo també dic als nebots que NO els deixo despentinar-me. Però com si parlés en rus.
Si al final acabarem muntant una fleca, mira que et dic!^-^
guapa la cançoneta !
records...
Publica un comentari a l'entrada