Després de setmanes sense poder anar al gimnàs, avui he continuat descobrint el que el petit complex esportiu m'ofereix.
Mentre feia temps a que comencés la classe d'aquagim (recomanada per tota mena d'amigues i conegudes), xapotejava damunt les escaldes d'una piscina amb fons blanc, tipus mansió de Howard Hughes en el Hollywood dels '50. I en aquell moment ha succeït:
Una dotzena i mitja de cossos nuus, lleugerament tapats per uns slips de bany, han desfilat davant els meus ulls, mullats però perfectament enfocats. Sembla ser que a altres hores del vespre l'equip de waterpolo del barri entrena.
M'he recolzat sobre el braç esquerra i he seguit mirant.
Ells es feien broma, uns reien explicant (suposo) anècdotes del cap de setmana, altres es recol·locaven els cordons del banyador en el seu interior, el més gamberro (rialler) es tirava de cap a l'aigua enganxant els peus al seu ben proporcionat cul, talment com si d'una granota es tractés. I l'últim, el que feia tard, caminava despresa ensenyant orgullós el seu tronc tatuat. Tot era bellesa, tot harmonia.
Com si d'un somni es tractés en Carlos, el meu nou monitor, m'ha despertat amb un "¿vienes?", "i tant!" he contestat. Així ha començat la meva primera classe d'aquagim a la piscina blanca, aixecant pota dreta i/o estirant l'esquerra a ritme de Lady Gaga tot preguntant-me:
a) si George Clooney o Jude Law també entrenen a waterpolo (quina meravellosa imatge m'està venint al cap)
b) si el fet de veure constantment publicitat (en l'autobús que para davant de casa) el llibre:
fa que vulgui donar resposta a l'hipòtesi estúpida i masclista que planteja el títol, i que em fa imaginar-me intentant desxifrar un mapa tot somniant en trobar un "príncipe azul":
MANDA WUEVOS!!!
19 comentaris:
Hola? Hi ha algú? Eco, ecoooo. Coi no hi ha comentaris. Segurament han xapat aquest blog perquè la Rateta no va avisar que tenia contingut per a adults. El darrer post era picantet.
Hola? Eco, ecooo. Res, l'han xapat. Llàstima.
A la que ha canviat la imatge de vostè a la piscina per una colla de gallets catxes he saltat directament a la foto de la portada del llibre.
Segueixi buscant aquest príncep que diu, o millor encara, demandi a Disney per haver-li fotut aquesta pantomima d'ideal al cap.
Uisss, sap que està tractant els homes com a mers objectes sexuals??? aisss, si les ericescabrejades aixequen el cap... per cert crec que les dones per molt d'amor que tinguin també necessiten sexe...
ON DIUS QUE ESTA AQUESTA PISCINA ....?
No, no juguen al Waterpolo. :)
George Clooney beu tot el sant dia cafè Nespresso i xerra amb un Déu clònic de John Malkovich i Jude Law està que si sí, que si no amb Siena Miller.
PS: hauré de deixar 1)de mirar els anuncis de la tele 2)llegir el hola quan vaig a dinar a ca ma mare.
"A les ties també els hi pica el conill" EL RATILLA, un noi del meu institut.
M'ha agradat la teva entrada. Tots aquests llibres cauen en l'absurd quan utilitzen els tòpics com a reclam. No em compraria un llibre així en la vida. A més, tampoc fa falta que sapiguem tant del sexe contrari...que volen ser, manuals d'instruccions? aquestes editorials deuen pensar que totes nosaltres sóm "Bridget Jons" de pacotilla...
Ejem,...i jo també pregunto:on és aquesta piscina????
A la que vaig jo l'altre dia hi havia un piló de dones i pocs homes de bon veure!que mal repartit està el món!
Tots volem les dues coses...no ens enganyem, l'unica diferencia es sempre en les quantitats.
Potser no trobaras el princep blau...però un bon catxes..perque no?
Rateta, diuen les males llengües que la infanta va conéixer bé l'equip de waterpolo nacional. Tu com ella, però amb els del barri.
El waterpolo és un esport molt complet.
Algun passa de 30? O tots són ben jovenets?
RaTeta,
suposo que a aquestes al
álçades de la peli no cal que et digui que, per fer l'amor (forma fina de dir "card...") a les noies us cal un motiu; mentre que als tios, només un lloc. Per cert, la piscina de waterpolo pot ser un bon indret.... ;-) Ui! Ara he vist que he fet un comentari masclista i no adequat a menors com el Paseante. Espero que no et tanquin el blog, per això!
Nena!!només llegint-te em cau la baba^-^.
Saps que et dic?Val més que passis d'aquests llibres que veus publicats i et decantis més cap els que et recomana en Josep.Boníssim!
Pel que llegeixo entre les fèmines sembla que hi ha una passa de gana oi? No ens estarem tornant molt llepafils senyoretes ? o potser tenen síndromes de Ventafocs?
Paseante, has estat massa ràpid!!! què dius, un post pikantet de la RaTeta: IMPOSSIBLE!!!
Dr. Muerte... és que no l'acabo de pillar, el seu comentari. De totes maneres, a mi tant se me'n dóna si el príncep és blau, rosa o lila. Si és príncep el vull amb molta pela i que em retiri del món laboral amb horaris!
Saps Molon, en aquest post intentava dir que m'és igual si són homes o dones. Les persones desitgem. Volem amor però també sexe. I la bellesa no és un objecte sexual. Eren guapos i ben formats. Admiració és el que hi havia!!
Ben retrobada, Bruixeta! agafa el banyador que t'hi porto!!
Òscar, quan de l'Hola, passa-me'l que m'encanta llegir premsa rosa passada de temps!!!
El Ratilla, com acostuma a passar en aquestos casos, és un visionari. Com a tots/totes, també ens pica, si.
Noa, jo estic fins els coll..ns de Cosmopolitans i Bridget Jones "de pacotilla". Ni vull un home objecte, ni un per casar-m'hi ni rés. Quedarà kumba dir que vull algú prou interessant per anar-lo descobrint dia a dia?
Minnie, t'ajuntes amb la Bruixa Avorrida i hi anem juntes??? ;)
garbi24, és ben bé el que volia expressar. Passo de prínceps estúpidament blaus. M'agraden les persones.
Doncs mira, khalina, juraria que si, que passen dels 30. Em sembla que som de barris propers, t'ajuntes amb la Minnie i la Bruixa i fem un recorregut turístic???
Veinet, jo crec que a nosaltres a vegades també ens cal sols un lloc i a vosaltres, un motiu.
Maria, ja en som 4, vens tu també a la piscina? t'esperem!!! Si, com sempre, faré cas al Josep. Mai he pogut amb els llibres de suposada "autoajuda"!
Dr. Muerte no em fagi dir aquell tòpic de "no hay mujeres insatisfechas sino hombres inexpertos" perquè no hi estic del
tot d'acord. Miri que he trobat per a vosté: http://simioficial.blogspot.com/
ja pot començar (si vol) a fer incissions.
De fet, amb el post voldria pensar que el desig no té a veure amb el gènere sinó amb les persones. Masses anys ens han fotut al coco uns ensenyaments del tot erronis. Uns amb l'obligació de saber molt i les altres a ser sumises. Tonteries. A vegades un home no "en té ganes" i no cal culpar-lo i a vegades una en té moltes, de ganes, però no vol anar més enllà en la relació. El que dic, té a veure amb la persona i no amb el seu gènere.
A més, a mi m'encanta llegir mapes (llibre dels mateixos autors) i sé que en Tohub no escolta el que no vol.
No perdré el temps esbudellant un blog abandonat...
Apunta'm per l'equip de dones de la teva piscina!
Vinc!
(estic totalment d'acord amb tu... el desig no té gènere...)
oooh! mira que de normal no sóc partidària de les piscines però si cal anar a veure entrenar aquests nois...em sacrificaré! ;)
No, Dr. Muerte, té raó. Millor no afilar els ganivets si tampoc no s'aixecaràn de la llitera del forense.
Mar i nimue... decidit! passat festes lloguem un mini-bus i totes cap a la piscina!!!
Jo també vinc a la piscina!!!!! i ja veuràs quan corri la veu!!!
Publica un comentari a l'entrada