Apurava l'última tarda de vacances d'hivern amb la neboda. Els Reis li han portat un estoig de manicura francesa que ens havia quedat pendent de provar igual que una planxa d'allisar el cabell i un set complert de 30 ombres d'ulls, 12 pintallavis i 4 colors per les galtes. Havíem quedat per avui adecentar-nos després de les festes i l'he anat a recollir a escola.
Un cop berenada (no entenc com li poden agradar les Oreo poden escollir entre el Petit Ecolier o bé les Principe) i amb les gates ja entretingudes, ha procedit a fer d'esteticient pintant-me a la francesa, unes ungles curtes. Després ha continuat amb un to lila pels meus ulls i una mica de color les galtes. Em torno a maquillar després que em confessés que quan sigui gran sempre durà els llavis pintats, rimmel a les pestanyes i una mica de color a les galtes però que ara encara és massa petita: a ella no li toca encara pintar-se i a mi em fa mandra... quina llàstima, no?
Mentre li preparava sopar (i un cop planxat el seu cabell) s'ha entretingut mirant ladigagas i taiocruz i m'ha ensenyat un descobriment recent:
Irreverent, no? doncs mireu, mireu la sèrie. Dura però real.
De tornada a casa seva m'ha confessat que avui s'ho havia estat parlant amb una amiga de l'escola i que ja sap on vol que el seu novio la dugui quan en tingui: a mirar una posta de sol a la muntanya (a la platja no, que no li agrada des que a P3 va saber que existien les morenes i els taurons).
I jo l'he trobat tant, però tant tendre tot plegat que ho escric per si en algun moment se m'oblida que ha passat.
Si, se'm segueix caient la baba.
10 comentaris:
hi ha moments irrepetibles...
no fa gaire, una personeta de sis anys em va deixar anar un "t'estimo" que em va fer mal de tant sincer... i, alhora, em va fer feliç del tot.
Què maco i que tendre. Jo també vull una neboda (una mica difícil, soc filla única), em sembla tan maco!! Disfruta-ho!!
Un petonet!!!
El proper que faci servir el verb "disfrutar" rebrà una amputació de mans i orelles.
Dit això la sèrie aquesta és pse-pse, tot i que té moments bons.
De la neboda no diré res, que ja sap com acaben tots els meus discursos sobre dones, així que repeteixi-ho dins el seu cap i estalviïm la feina.
Gaudeixin molt! ( amputació estalviada). Per cert, am(puta)ció oi DR.?
:D
la sinceritat i autenticitat infantil no tenen preu.....ho sé per triplicat
ooooh!
aquests moments són els bons, xiqueta! deixa-la que et pinte, que ella s'ho passa pipa i tu estaràs ben guapa! muaks!
L'Eloi es partia de riure amb la niña repelente. Molts petons.Lola
Quin post més xulo! Haurem de fer un club de tietes i tiets cangurs :-)
Jaja raTeta la sèrie aquesta no té desperdici!!
Publica un comentari a l'entrada