De sempre que sóc d'escoltar la ràdio.
Vaig començar amb Los Musicales de l'Albert Malla, Albert Castillon i Eduardo de Vicente, El Minutero del Ricky i el Bernal i fins i tot vaig assistir a la connexió telefonica del Sergio Mas des de la cabina telefònica del davant del cuartel del Bruc per explicar el seu excedent de cupo als que escoltàvem l'Arús con Leche.
També vaig seguir els començaments d'El Terrat, els migdies de Radio Barcelona. Si, de tot això fa molts i molts anys.
La radio em continua agradant. Molt.
Ara, suposo que amb esperit innovador, alguns programes (sobretot els d'entreteniment) fan ús exagerat de les xarxes socials. Tant exagerat que sospito que sovint comencen el programa sense tenir cap mena de guió davant seu, amb la confiança de la seva capacitat d'improvisació davant dels comentaris, més o menys aguts, dels seus oïdors. Pa mi gusto el Toni Clapés sap mesclar BÉ els altres, poc.
També des de temps immemorial he escoltat les bromes telefòniques on o el presentador o un col·laborador es fa passar per un personatge conegut que truca a un altre (també conegut) amb la intenció de deixar-lo en ridícul. Al principi rèiem tots però 25 anys després, la broma em sembla fàcil. Sigui el rei, sigui el papa; crec que ja toca ser ingeniosos i buscar altres formes de fer gràcia.
I ja per acabar (i ara, també dins l'àmbit televisiu) el tema dels zappings o dialings. Penso que fer gràcia mostrant com les persones es traven amb les paraules (a mi) tampoc fa gràcia. Una vegada o dues si, 100 no.
I rés més, avui ho deixem aquí. Bon 2011
11 comentaris:
De sempre ha estat més difícil fer riure que fer plorar...i ara actualment crec que les formules de fer riure es poden comptar amb els dits d'una mà, almenys a tv
No sé si tot està inventat també pels mitjans de comunicació però ho sembla: fórmules repetides fins que els espectadors/oidors es cremen i a altra cosa papallona.
Pel meu gust, i des de filosofies ben diferents, dos dels més creatius són i han estat l'Alfonso Arús i el Mikimoto.
L'Arús amb el programa que has esmentat (una perla matinal) i invents que d'altres han acabat copiant (frikis, premsa del cor, etc) i un Mikimoto que, crec, és una veritable bèstia pensant de formats.
No sóc molt de ràdio. Potser ara que vaig més en cotxe, sí la poso.
Segons quines bromes telefòniques no li veig la gràcia. Aconseguir parlar amb el rei, oh que fort! Però total tampoc van dir-li res fort! Canya!
Si un s'equivoca, i t'ho passen 20 vegades a mi tampoc em fa gràcia.
I encara que ara sembli una sèria i sosa, jo mateixa m'estic rient escrivint això.
I em va fer gràcia el Força Barça (la majoria)
Fa un cert temps, madona RaTeta, que el meu gust per la ràdio és inversament proporcional al que tinc per la televisió. De fet, ja fa anys que aquesta última donava senyals preocupants i ara, amb la TDT, es confirma que s'ha arribat a un punt on fins i tot crea desgana. Això sí, hi ha programes de ràdio que abans feien gràcia i ara els tancaria. Com "La segona hora", que precisament viu durant dies de l'ús exagerat de les xarxes socials, com dieu vós, i no fa puta gràcia. D'altres s'aguanten, però depèn molt del dia. Fer riure no és fàcil, i mantenir viva una fòrmula sense cremar-la, encara més. Però com que avui dia el que es procura és fer audiència a costa de la qualitat, doncs així va la cosa.
Totalment d'acord RaTeta. Jo també sóc més de radio, però últimament me n'estic fartant. Ara sóc més d'Spotifay.
La radio la continuo escoltant per les notícies. Els programes que sí que m'agraden els escolto per internet tot recuperant-los via podcasts, perquè acostumen a fer-los en hores que no els puc escoltar.
Jo encara recordo amb nostàlgia els dies grisos del segle XIX on la ràdio va veure els seus primers dies. No era FM, ni tan sols hi havia emissores, però els asseguro que el que es deia en aquell temps era més interessant que no pas ara.
Totalment d'acord. Per cert, de petit escoltava a Ràdio Joventut l'Estadella i el Bachs: el Sacapuntas, boníssim, oiga!.
La de tardes que m'han salvat els de "Versió Original" a Catalunya Radio i després a "Versió Rac 1"...!!
Si no fos per ells ja m'hagués fet el seppuku al bell mig del despatx del jefe alguna mala tarde d'hivern.
Això si , a l'hora de les noticies l'apago.
I de la tele ..."House" o "C.S.I" , perque m'ajuden a agafar la son
ualaaaa, El Sacapuntas!!!! boníííííssssim, si!!!
Totalmente de acuerdo, José Maria... perdó, RaTeta!!
Jo també sóc molt més de ràdio que de tele. Ara em fan riure molt els Especialistas Secundarios a la SER. Trobo que tenen un humor surrealista.
Publica un comentari a l'entrada