dimarts, 11 de gener de 2011

MALABARISMES EMOCIONALS

Segons els plans que fa tres mesos vaig planificar, a hores d'ara hauria d'estar fent una maleta que no sobrepassés els 20 quilos (avui en dia i volant en lowcost és difícil no embarcar l'equipatge).

La RaTeta durant l'inici de les seves vacances d'hivern
De sempre que se'm dóna malament això de les maletes. En un primer moment el "per si de cas" s'imposa i tot ho trobo imprescindible, més si és per un cap de setmana llarg d'hivern: això per voltar còmode, això per si anem a sopar "de guapus", això per si plou o això altre perquè em fa il·lusió... Un cop plena, amb la tranquilitat de no descuidar-me rés, la buido i començo de nou, ara amb el pensament racional activat, amb un resultat correcte.

De sempre, també, que gairebé em fa més il·lusió la preparació de les coses que el fet en si mateix. Sense arribar a extrems que tots coneixem, localitzo originalitats que em facin sentir menys turista en els llocs que vull visitar. Tot i així un cop arribada a destí (guia en mà) acabo passejant per on tots ho fem, encantada, descobrint algun racó més solitari o més ple d'oriunds que durant una estoneta em fan sentir una Paul Hogan catalana.

De gran he après que surten inconvenients que a vegades no ens permeten dur a terme els nostres plans i no passa rés i el món segueix rutllant. Avui és un dia on haig de practicar aquesta lliçó. Demà sortirà un vol on un dels seients està reservat a nom de La RaTeta Miquey i jo no hi seré asseguda. Al costat, el d'en Tohub, també buit. I mira, racionalment ho entenc però de cor... de cor em fa tanta ràbia...

I ara, un descobriment maco:

17 comentaris:

Senyor Merdevalista ha dit...

Raons (totalment desconegudes) que justifiquin la pèrdua del vol a banda, sovint cal saber renunciar a coses que creiem que necessitem, quan potser ens és més fàcil fer una passejada fins el parc i fer el "ganso" una bona estona, sigui en solitari o en companyia.
El cor sol anar a la seva. Però si es convenç d'això i hi dialoga, potser aconsegueixi convèncer-lo. Faci la prova.
I busqui's un parc que li agradi.

Cuidi's, madona RaTeta.

Vida ha dit...

I no hi pots anar sola, Rateta? A mi una cosa així em fotria molt, supòs que perquè viatjar continua sent quelcom extraordinari per a mi...

Robertinhos ha dit...

sento que no hagis pogutv agafar el vol, però espero que puguis fer de l'inconvenient una avantatge.

petons

Alyebard ha dit...

Agafi l'avió lleugera d'equipatge!

MK ha dit...

QUE!!!???.
Agafa qualsevol cosa , o res , que ja ni venen de coses allí , segur, I AGAFA AQUEST AVIÓ , !!CORRE!!:
Tu ho has dit .HI HA UN SEIENT RESERVAT AL TEU NOM:
...mai se sap on ens pot portar la vida.
Penso que sempre t'en empenediràs més de no haver-lo agafat.
DISFRUTA!!!!

MK ha dit...

Pero EN QUË estás pensant??.
VA!!!
S'imposa un Milano , JA!

garbi24 ha dit...

aquestes coses sempre foten.....però sense saber el motiu tampoc en sabem la gravetat, que esperem sigui lleu, molt lleu.

La RaTeta Miquey ha dit...

Rés, no és més que una operació imprevista d'algú proper... a vegades ens hem de quedar a terra esperant tenir més sort a la propera, no?

I si, podria agafar l'avió i marxar però la planificació estava feta per a dos persones i... no sé, aniria així com coixa!!!!

Ah, i compro MILANO!!!!!

Thera ha dit...

Aish!!! Mala sort RatetaÇ!! Quina ràbia fa quedar-se a terra, no saps com t'entenc!!!

Maco el descobriment...

Eli ha dit...

Ai Rateta!!! Quina llàstima! Res dona, després d'unes hores, ja ho veuràs tot d'una altre manera, però fa ràbia! Sí!!!
Vinga, molt ànims!
Petonàs!

El veí de dalt ha dit...

Vaja... Com que sóc racano de mena, no sé si em deixaria perdre l'avió...pels diners! Però com que tot té un perquè que no sé, sàpigues que els avions surten cada dia de l'aeroport a mil destins (si els cabrons dels controladors no el rasca de tocar la pera). I sempre pot haver un seient buit esperant-te. Amb algú al costat o no. O amb alú esperant-te al destí...Ànims, si en necessites!

fra miquel ha dit...

Allà on anàveu, no es mourà de lloc (o si?:o)
Ja hi podreu anar més endavant!
petons

Violette ha dit...

Joliiiiiiiiiiiiiin!!!!!!!!!! Milano, doncs!!!
Repetons, RaTeta!

el paseante ha dit...

Jo hi aniria sol. Diuen que és la millor manera de viatjar. Encara hi ets a temps?

khalina ha dit...

Es veritat, Lisboa! Bé, ja hi haurà una nova ocasió

Emily ha dit...

Sempre et queda el consol de pendre una cervesa amb blogueres ;)
Ànim, Lisboa continuarà sent. I com diu una amiga meva: perquè no havia de ser...

Emily ha dit...

I millor anar acompanyada...Comentar amb un mateix les coses que vas veient...